martes, 21 de febrero de 2017

OPEN EDUCATION


La open education és una nova metodologia d’ensenyament-aprenentatge on la informació es comparteix de forma que està a l’abast de tothom que la necessiti, i que per tant parteix d’una nova forma de pensar. Dins l’àmbit de l’ensenyament es tracta de tenir el material utilitzat a classe en xarxa per a que altres docents, si ho necessiten, puguin utilitzar-lo.
David Wiley en el seu article Iterating toward openness parla, en un principi, de les quatre erres (reuse, revise, remix i redistribute) relacionant-les amb això, amb la reutilització i possible  modificació -qui vulgui fer-la- d’un material didàctic que ha estat fet per algú altre. Del que es tracta, doncs, és d’utilitzar un cert material per al teu propi ús (a l’aula, per exemple) però afegint-hi material de la teva pròpia collita per a després penjar-ho de nou a la xarxa i que altres docents ho puguin treure-li profit. És senzill, es tracta d’utilitzar material didàctic per a fer el teu propi material, afegint-hi quelcom teu, fent, d’aquesta manera quelcom nou per a distribuir-ho de nou. Doncs, el que queda de tot això és alguna cosa nova i enriquida per cadascun dels docents que han utilitzat aquest material primari.

Font: https://www.flickr.com/photos/erozkosz/6003136440/

Què implica això? La open education elimina barreres i universalitza el coneixement (aquella gent que no té l’oportunitat d’anar a la universitat, per exemple, pot trobar la informació que necessiti), però a més propicia que ens nodrim uns dels altres. D’aquest primer punt és del que parla, primerament, Martin Weller a The openness-creativity cycle in education - A Perspective; aquest material que es troba a la xarxa a l’abast de qui el vulgui -per ser utilitzat, llegit o refet incloent-hi nou material- pot ser adquirit per persones que no tenen els recursos necessaris per a fer estudis superiors, així ho afirma Weller: “In this manner many of those who were excluded from higher education could participate.”
Weller i Willey semblen estar d’acord amb la open education com a eina que es troba a l’abast de tothom, com diuen Willey, Green i Soares a Dramatically bringing down the cost of education with OER  es tracta de reduir costos en l’educació per a que la resta del món pugui accedir-hi de manera gratuïta, del que es tracta és de deixar una porta oberta a l’aprenentatge lliure (“How to Open Eduaction resources unlock the door to free learning”).
L’educació és compartir i si, a més, aprofitem les possibilitats que en ofereixen les TIC i compartim el nostre coneixement amb la resta del món, l’únic que pot passar és quelcom magnífic. Si comprenem que ens beneficia a tots, perquè tots ens podem nodrir de les aportacions dels demés i fins i tot obtenir noves informacions o noves perspectives sobre un tema que creiem conèixer, podem donar una gran passa endavant en el camp de l’aprenentatge, tant als centres educatius com en el nostre propi aprenentatge autoregulat. 
Compartir coneixement és el que sempre s’ha fet -tant a l’hora d’explicar un conte com per ensenyar a parlar un nen-, és el que portem fent tota la nostra vida i el que fa que anem endavant, i per tant no té sentit limitar-ho a un públic determinat, si no que hem de poder tenir tots les mateixes oportunitats, independentment de si tenim diners per comprar un llibre de text o no.

lunes, 6 de febrero de 2017

Social Media. Aprenentatge a les xarxes socials

Una foto publicada por Maribel Ramón (@mariwellra) el

Durant l’assignatura passada, vàrem emprar d’Instagram i Twitter, a banda de Blogger, per reflectir les nostres reflexions sobre els temes de l’assignatura de Processos i Contextos Educatius de diferents formes i compartir-les amb els demés.


Blogger
La reflexió general la fèiem (i fem) mitjançant Blogger, desenvolupant tot el que creiem interessant sobre el tema i el que en pensàvem, i sent conscients que els nostres companys ho llegirien. Després d’investigar sobre un tema, compartim entre les dues les nostres opinions i allò que pensem i el que volem compartir al blog. Després ordenem les nostres idees i les reflectim per escrit.
Això suposa una reflexió prèvia que costa més esforç que si només fessim una redacció. Això es dóna per diversos motius:
- Es fa conjuntament amb un company: raonem i discutim les idees. Una de les dues inicia la reflexió i després l’altra afegeix quelcom que li sembli rellevant. De vegades, també, hem fet una reflexió fent una pluja d’idees i, tan sols hem hagut de redactar-ho.
- Té una extensió determinada: hem de seleccionar la informació. En aquest cas fem un exercici de síntesi important ja que els articles que es llegeixen per fer les entrades són extensos i només tenim una extensió de 500 paraules per entrada.
- Es comparteix de forma pública: tenim feedback no només de la professora, sinó també dels companys, que poden opinar sobre les nostres reflexions. Com que es tracta d’un blog que es troba a la xarxa també podríem tenir un feedback de gent externa al màster -tot i així, no hem rebut cap aportació de gent extra-màster.


Twitter
Mitjançant Twitter, compartíem una frase que resumís el blog d’un company, mencionant-lo i emprant el hashtag #cthinkeMA. Això serví per la síntesi de la reflexió en una sola idea, per conèixer la percepció de la resta de companys sobre el nostre blog, i saber que en destaquen. Sovint, els tweets d’altres companys sobre altres blogs també feien que sentíssim curiositat per llegir aquests blogs. També hem compartit coses externes a l’assignatura i que podien resultar-nos interessants. Igualment, una altra part important ha estat seguir gent que comparteix coses rellevant sobre el món de l’educació.


Instagram
Instagram és una eina per a complementar el blog i la reflexió visualment. La possibilitat de fer una fotografia que considerem que està relacionada amb el tema ens permet il·lustrar les nostres idees i, fins i tot, complementar-les -amb aquesta eina també utilitzem el hashtag #cthinkeMA. Novament, aquesta activitat també afegeix un esforç de reflexió extra, ja que s’ha de compartir una imatge que transmeti conceptes intangibles i complexos.
El Thinklink també ens va servir per fer aquesta il·lustració del blog i resumir tot el que considerem que és important tenir en compte a l’hora de fer classe. Tal vegada va ser el treball més subjectiu i que més ens va agradar per les possibilitats creatives a l’hora de reflectir les nostres idees.


Font: https://www.flickr.com/photos/mkhmarketing/8540717756/

En definitiva, totes aquestes eines han fet que el portafoli i el procés d’aprenentatge hagi estat molt diferent al convencional (hem après noves eines tecnològiques que, segurament, utilitzarem en les nostres futures classes com a docents) a més d'ampliar el nostre PLE, i un dels avantatges que en destacaríem és que ens han permès un major contacte amb el treball dels nostres companys -i d’ells amb el nostre: ajudant-nos a aprendre uns dels altres i motivant-nos a treballar per estar a l’alçada (el cas de la motivació per seguir millorant es veia reflectit en les reflexions sobre les entrades dels companys que feia el grup de n’Estefanía, na Neus i n’Adrián). En aquest Storyfy hi ha una petita mostra del que hem compartit (tant el que trobem a Twitter com a Instagram), i de l’ús que n’hem fet. A més a més, el que hem fet en aquesta mostra ha estat ordenar-ho segons el que compartíem nosaltres, el feedback que rebíem dels companys, diversitat de documents que compartíem i que tenien relació amb l’educació -com serien notícies del diari. Aquí us deixem el nostre Storyfy, esperem que us agradi!


sábado, 28 de enero de 2017

EL NOSTRE ENTORN PERSONAL D'APRENENTATGE

Avui dia, com a persones immerses en les TIC utilitzem majoritàriament eines que es troben en xarxa o a qualsevol dispositiu informàtic (com seria un ordinador, smartphone o tauleta), tot i que també utilitzem eines analògiques. En aquest cas però, ens hem centrat en les eines digitals per representar el nostre entorn personal d’aprenentatge (PLE), però tractant de relacionar-lo també amb les tres fases de l’aprenentage autorregulat. Ens hem recolzat especialment en l’article de Zimmerman Becoming a Self-Regulated Learner: An Overview, i el capítol 1 del llibre Entornos Personales de Aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en red per prendre decisions a l’hora de fer la classificació de les eines.

Donat que el PLE és totalment personal, cadascuna de nosaltres hem representat el nostre propi gràfic o esquema, cercant cadascuna la forma més adient i amb la finalitat també de poder comparar-los.



Font: Flickr - https://c1.staticflickr.com/5/4103/5008838998_5c22b562c4_b.jpg




PLE DE NA MARIBEL
Per fer el meu PLE primer he tractat de classificar les diferents eines que utilitzo usualment en funció de l’ús que en faig: accedir, crear o compartir. Després ho he relacionat també amb les fases de planificació, actuació i reflexió. Per fer-ho he emprat l’eina mindomo, que queda de forma molt confusa per la gran quantitat de fletxes, però em resulta molt útil per ordenar les meves eines i anar movent-les i agrupant-les una vegada relacionades.

Procés de realització del meu PLE:

Amb l’esquema muntat, finalment he decidit que seria convenient agrupar les fletxes en seccions d’un semicercle, amb el centre en el concepte de PLE i emprant Adobe Photoshop. Aquestes seccions es diferencien en tres colors atenent a si són per accedir (blau), crear (groc), i compartir (vermell), de forma que les zones on es superposen siguin del color resultant de la suma dels dos (com és en el cas del taronja: crear + compartir). Finalment he afegit la planificació, actuació i reflexió com línies que engloben diferents segments del semicercle, i que es superposen en alguns punts. En aquest sentit es veu com només hi ha una eina en la que es donin els tres: mindomo, que es precisament el que he emprat per fer aquest ple: m’ha servit per planificar com faria el PLE final, per fer un producte, que tot i que en aquest cas no hagi resultat ser el producte final en altres casos ho pot ser, i per reflexionar sobre les connexions que es donen entre diferents conceptes.
Ha estat una tasca prou complexa, no només a l’hora de representar-ho gràficament sinó també a l’hora de reflexionar sobre l’ús que faig de les eines digitals. També he hagut d’agrupar eines, com per exemple totes les eines d’Office i totes les d’Adobe, perquè l’ús que en faig és el mateix i perquè si hagués de posar-les totes per separat el PLE hagués estat bastant extens i confús. És interessant fer el PLE personal per ser conscient de l’ús que donem de les eines que tenim al nostre abast, i en aquest cas per adonar-se també del propi aprenentatge autorregulat. També m’ha resultat molt interessant comparar-ho amb els dels companys, com pugui ser el de na Marta, que per la diferència d’àrees i interessos personals és diferent al meu tant en relació a les eines que es fan servir com a la forma en que les utilitza.

PLE DE NA MARTA
Per a dur a terme el PLE he fet una doble columna; una dedicada a la informació (com s’hi accedeix, com es crea i com es comparteix) i l’altra dedicada a la creació, planificació i reflexió d’aquesta informació. El que s’hi troba al mig de les dues columnes són totes les eines que s’utilitzen per a dur a terme totes aquestes tasques.
Cadascuna de les eines estan lligades a un tipus de tasca -per exemple, l’eina de Vikipèdia es troba a dos llocs, al d’accedir i al de crear informació- però alhora poden pertànyer a dues maneres de fer davant d’aquesta informació. Hi ha eines, com per exemple Dialnet, que són per reflexionar i planificar, però només pertanyen a la funció d’accedir a la informació.
Per a poder realitzar el meu ple he utilitzat l’eina de Creately una eina gratuïta per a crear mapes conceptuals. Com molt bé diu la meva companya de blog, ha estat una feina feixuga no només pel fet d’haver d’utilitzar una ferramenta que abans no havia utilitzat -tot i que ha estat bastant intuïtiu d’usar-la-, sinó pel fet d’haver d’adonar-se de totes les eines que emprem durant el nostre dia a dia. Al començament no sabia quin tipus d’esquema anava a utilitzar -havia pensat de fer-ho amb rodones i que cadascuna d’elles pertanyés a una acció diferent- però vaig descartar la idea pel fet que ho veia massa complex per a poder reunir totes les eines en tan poc espai. Finalment, després de molta estona rumiant-ho, vaig decidir de fer-ho així, amb un esquema de tres columnes.

Per certes tasques, però, continuo emprant també eines analògiques que no apareixen al meu PLE. Per exemple, per organitzar tasques (o planificar, com diu el PLE) utilitzo l’agenda, una eina de tota la vida.

Una foto publicada por Marta GR (@mgrx93) el