La open education és una nova metodologia d’ensenyament-aprenentatge on la informació es comparteix de forma que està a l’abast de tothom que la necessiti, i que per tant parteix d’una nova forma de pensar. Dins l’àmbit de l’ensenyament es tracta de tenir el material utilitzat a classe en xarxa per a que altres docents, si ho necessiten, puguin utilitzar-lo.
David Wiley en el seu article Iterating toward openness parla, en un principi, de les quatre erres (reuse, revise, remix i redistribute) relacionant-les amb això, amb la reutilització i possible modificació -qui vulgui fer-la- d’un material didàctic que ha estat fet per algú altre. Del que es tracta, doncs, és d’utilitzar un cert material per al teu propi ús (a l’aula, per exemple) però afegint-hi material de la teva pròpia collita per a després penjar-ho de nou a la xarxa i que altres docents ho puguin treure-li profit. És senzill, es tracta d’utilitzar material didàctic per a fer el teu propi material, afegint-hi quelcom teu, fent, d’aquesta manera quelcom nou per a distribuir-ho de nou. Doncs, el que queda de tot això és alguna cosa nova i enriquida per cadascun dels docents que han utilitzat aquest material primari.
Font: https://www.flickr.com/photos/erozkosz/6003136440/
Què implica això? La open education elimina barreres i universalitza el coneixement (aquella gent que no té l’oportunitat d’anar a la universitat, per exemple, pot trobar la informació que necessiti), però a més propicia que ens nodrim uns dels altres. D’aquest primer punt és del que parla, primerament, Martin Weller a The openness-creativity cycle in education - A Perspective; aquest material que es troba a la xarxa a l’abast de qui el vulgui -per ser utilitzat, llegit o refet incloent-hi nou material- pot ser adquirit per persones que no tenen els recursos necessaris per a fer estudis superiors, així ho afirma Weller: “In this manner many of those who were excluded from higher education could participate.”
Weller i Willey semblen estar d’acord amb la open education com a eina que es troba a l’abast de tothom, com diuen Willey, Green i Soares a Dramatically bringing down the cost of education with OER es tracta de reduir costos en l’educació per a que la resta del món pugui accedir-hi de manera gratuïta, del que es tracta és de deixar una porta oberta a l’aprenentatge lliure (“How to Open Eduaction resources unlock the door to free learning”).
L’educació és compartir i si, a més, aprofitem les possibilitats que en ofereixen les TIC i compartim el nostre coneixement amb la resta del món, l’únic que pot passar és quelcom magnífic. Si comprenem que ens beneficia a tots, perquè tots ens podem nodrir de les aportacions dels demés i fins i tot obtenir noves informacions o noves perspectives sobre un tema que creiem conèixer, podem donar una gran passa endavant en el camp de l’aprenentatge, tant als centres educatius com en el nostre propi aprenentatge autoregulat.
Compartir coneixement és el que sempre s’ha fet -tant a l’hora d’explicar un conte com per ensenyar a parlar un nen-, és el que portem fent tota la nostra vida i el que fa que anem endavant, i per tant no té sentit limitar-ho a un públic determinat, si no que hem de poder tenir tots les mateixes oportunitats, independentment de si tenim diners per comprar un llibre de text o no.
