martes, 21 de febrero de 2017

OPEN EDUCATION


La open education és una nova metodologia d’ensenyament-aprenentatge on la informació es comparteix de forma que està a l’abast de tothom que la necessiti, i que per tant parteix d’una nova forma de pensar. Dins l’àmbit de l’ensenyament es tracta de tenir el material utilitzat a classe en xarxa per a que altres docents, si ho necessiten, puguin utilitzar-lo.
David Wiley en el seu article Iterating toward openness parla, en un principi, de les quatre erres (reuse, revise, remix i redistribute) relacionant-les amb això, amb la reutilització i possible  modificació -qui vulgui fer-la- d’un material didàctic que ha estat fet per algú altre. Del que es tracta, doncs, és d’utilitzar un cert material per al teu propi ús (a l’aula, per exemple) però afegint-hi material de la teva pròpia collita per a després penjar-ho de nou a la xarxa i que altres docents ho puguin treure-li profit. És senzill, es tracta d’utilitzar material didàctic per a fer el teu propi material, afegint-hi quelcom teu, fent, d’aquesta manera quelcom nou per a distribuir-ho de nou. Doncs, el que queda de tot això és alguna cosa nova i enriquida per cadascun dels docents que han utilitzat aquest material primari.

Font: https://www.flickr.com/photos/erozkosz/6003136440/

Què implica això? La open education elimina barreres i universalitza el coneixement (aquella gent que no té l’oportunitat d’anar a la universitat, per exemple, pot trobar la informació que necessiti), però a més propicia que ens nodrim uns dels altres. D’aquest primer punt és del que parla, primerament, Martin Weller a The openness-creativity cycle in education - A Perspective; aquest material que es troba a la xarxa a l’abast de qui el vulgui -per ser utilitzat, llegit o refet incloent-hi nou material- pot ser adquirit per persones que no tenen els recursos necessaris per a fer estudis superiors, així ho afirma Weller: “In this manner many of those who were excluded from higher education could participate.”
Weller i Willey semblen estar d’acord amb la open education com a eina que es troba a l’abast de tothom, com diuen Willey, Green i Soares a Dramatically bringing down the cost of education with OER  es tracta de reduir costos en l’educació per a que la resta del món pugui accedir-hi de manera gratuïta, del que es tracta és de deixar una porta oberta a l’aprenentatge lliure (“How to Open Eduaction resources unlock the door to free learning”).
L’educació és compartir i si, a més, aprofitem les possibilitats que en ofereixen les TIC i compartim el nostre coneixement amb la resta del món, l’únic que pot passar és quelcom magnífic. Si comprenem que ens beneficia a tots, perquè tots ens podem nodrir de les aportacions dels demés i fins i tot obtenir noves informacions o noves perspectives sobre un tema que creiem conèixer, podem donar una gran passa endavant en el camp de l’aprenentatge, tant als centres educatius com en el nostre propi aprenentatge autoregulat. 
Compartir coneixement és el que sempre s’ha fet -tant a l’hora d’explicar un conte com per ensenyar a parlar un nen-, és el que portem fent tota la nostra vida i el que fa que anem endavant, i per tant no té sentit limitar-ho a un públic determinat, si no que hem de poder tenir tots les mateixes oportunitats, independentment de si tenim diners per comprar un llibre de text o no.

lunes, 6 de febrero de 2017

Social Media. Aprenentatge a les xarxes socials

Una foto publicada por Maribel Ramón (@mariwellra) el

Durant l’assignatura passada, vàrem emprar d’Instagram i Twitter, a banda de Blogger, per reflectir les nostres reflexions sobre els temes de l’assignatura de Processos i Contextos Educatius de diferents formes i compartir-les amb els demés.


Blogger
La reflexió general la fèiem (i fem) mitjançant Blogger, desenvolupant tot el que creiem interessant sobre el tema i el que en pensàvem, i sent conscients que els nostres companys ho llegirien. Després d’investigar sobre un tema, compartim entre les dues les nostres opinions i allò que pensem i el que volem compartir al blog. Després ordenem les nostres idees i les reflectim per escrit.
Això suposa una reflexió prèvia que costa més esforç que si només fessim una redacció. Això es dóna per diversos motius:
- Es fa conjuntament amb un company: raonem i discutim les idees. Una de les dues inicia la reflexió i després l’altra afegeix quelcom que li sembli rellevant. De vegades, també, hem fet una reflexió fent una pluja d’idees i, tan sols hem hagut de redactar-ho.
- Té una extensió determinada: hem de seleccionar la informació. En aquest cas fem un exercici de síntesi important ja que els articles que es llegeixen per fer les entrades són extensos i només tenim una extensió de 500 paraules per entrada.
- Es comparteix de forma pública: tenim feedback no només de la professora, sinó també dels companys, que poden opinar sobre les nostres reflexions. Com que es tracta d’un blog que es troba a la xarxa també podríem tenir un feedback de gent externa al màster -tot i així, no hem rebut cap aportació de gent extra-màster.


Twitter
Mitjançant Twitter, compartíem una frase que resumís el blog d’un company, mencionant-lo i emprant el hashtag #cthinkeMA. Això serví per la síntesi de la reflexió en una sola idea, per conèixer la percepció de la resta de companys sobre el nostre blog, i saber que en destaquen. Sovint, els tweets d’altres companys sobre altres blogs també feien que sentíssim curiositat per llegir aquests blogs. També hem compartit coses externes a l’assignatura i que podien resultar-nos interessants. Igualment, una altra part important ha estat seguir gent que comparteix coses rellevant sobre el món de l’educació.


Instagram
Instagram és una eina per a complementar el blog i la reflexió visualment. La possibilitat de fer una fotografia que considerem que està relacionada amb el tema ens permet il·lustrar les nostres idees i, fins i tot, complementar-les -amb aquesta eina també utilitzem el hashtag #cthinkeMA. Novament, aquesta activitat també afegeix un esforç de reflexió extra, ja que s’ha de compartir una imatge que transmeti conceptes intangibles i complexos.
El Thinklink també ens va servir per fer aquesta il·lustració del blog i resumir tot el que considerem que és important tenir en compte a l’hora de fer classe. Tal vegada va ser el treball més subjectiu i que més ens va agradar per les possibilitats creatives a l’hora de reflectir les nostres idees.


Font: https://www.flickr.com/photos/mkhmarketing/8540717756/

En definitiva, totes aquestes eines han fet que el portafoli i el procés d’aprenentatge hagi estat molt diferent al convencional (hem après noves eines tecnològiques que, segurament, utilitzarem en les nostres futures classes com a docents) a més d'ampliar el nostre PLE, i un dels avantatges que en destacaríem és que ens han permès un major contacte amb el treball dels nostres companys -i d’ells amb el nostre: ajudant-nos a aprendre uns dels altres i motivant-nos a treballar per estar a l’alçada (el cas de la motivació per seguir millorant es veia reflectit en les reflexions sobre les entrades dels companys que feia el grup de n’Estefanía, na Neus i n’Adrián). En aquest Storyfy hi ha una petita mostra del que hem compartit (tant el que trobem a Twitter com a Instagram), i de l’ús que n’hem fet. A més a més, el que hem fet en aquesta mostra ha estat ordenar-ho segons el que compartíem nosaltres, el feedback que rebíem dels companys, diversitat de documents que compartíem i que tenien relació amb l’educació -com serien notícies del diari. Aquí us deixem el nostre Storyfy, esperem que us agradi!