Competències i currículum
Zabala i Arnau defineixen les competències de la següent forma:
“Es la capacidad o habilidad de efectuar o hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz en un contexto determinado y para ello es necesario movilizar actitudes, habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma interrelacionada” (Zabala i Arnau, 2009).
Estem parlant d’un gran canvi de visió de la forma d’educar i d’aprendre introduït al sistema educatiu espanyol per la LOE. L’educació per competències dóna major sentit a tot allò que es s’aprèn a classe i fa que romangui mes temps a la memòria dels estudiants, però com tot canvi resulta difícil d’assimilar.
Tot i que aquest sistema implica donar una major atenció a la utilitat d’allò que ensenyem, no suposa deixar de banda coneixements ni processos de memorització, sinó que inclou components al procés d’aprenentatge. Allò que abans s’aprenia metòdicament i sense saber molt bé el perquè, ara ha de ser un coneixement prou sòlid i complet com per saber aplicar-lo a diferents situacions i amb variables noves.
Tot això és molt més costós del que era ensenyar a l’escola tradicional, ja que s'ha d'interrelacionar tots els elements de l’aprenentatge competencial: actituds, destreses i coneixements. Però a més, seguint un currículum preestablert. Si abans d’incloure les competències en el sistema educatiu ja era prou difícil cumplir el currículum, on queda temps per aquest ensenyament per a ser “competent en la vida”?
Imatge de http://www.publicdomainpictures.net/
El currículum és allò que tot professor està obligat a ensenyar a classe, i és cert que s’han de tenir competències en les matèries que s’ensenyen a l’educació secundària, però potser se’n deixen d’assolir moltes en la ofuscació per impartir tot el contingut.
Gairebé tots coincidim en que el currículum és massa extens, i de fet caldria fer-ne una revisió i veure què és allò que continua essent necessari, que ha deixat de ser-ho i que s’hi hauria d’incloure per adaptar-lo a l’actualitat, ja que fa la impressió que pesa molt la tradició, en aquest sentit.
Però hi ha altres opinions, com la de Felipe Zayas al blog ¿El libro de texto es el currículum? que ens ha fet prendre una altra perspectiva del problema. D’una banda, donem per fet que allò que inclouen els llibres de text és el currículum quan de fet sovint van molt més enllà, i de l’altra culpem “al sistema” quan aquest ens dóna la possibilitat de concretar i adequar el currículum. La solució no passa, doncs, per queixar-nos i eludir responsabilitats, sinó que hem d’assumir el paper que se’ns dóna i buscar formes d’aportar el màxim en cada classe als nostres alumnes, planificant d’una forma eficient i ben estudiada tant les classes com les tasques per tal que els alumnes puguin assolir un aprenentatge competencial, complet i basat en el currículum.
Zabala i Arnau, a més a més, ens proposen fer front als currículums sobrecarregats diferenciant entre continguts bàsics imprescindibles i bàsics desitjables, de tal manera que ens assegurem de donar allò imprescindible però també altres continguts útils, si és possible.
El currículum és necessari per a poder superar els diversos estadis educatius, i forma part d’un engranatge molt antic, però que es pot anar millorant i actualitzant peça a peça (introducció a classe de les TIC, de l’educació per competències...), i hem de ser conscients d’allò que podem aportar en aquest procés.
Abans d’aprofundir en aquest tema possiblement totes dues vàrem donar la culpa al “sistema” i creiem que no era possible ensenyar competències en el context actual, i tal vegada ens haguérem excusat en el currículum. Després de llegir i reflexionar-hi, veiem que allò que més ens ho pot impedir és precisament aquesta actitud. Entenent les competències ens adonem de la importància de treballar per formar estudiants competents, i que és cert que el currículum és una pedra enmig del camí, però no un obstacle inesquivable; això sí, ens haurem d’arremangar i anar per feina!