Perquè anàvem a l’escola i a l’institut? Perquè hi van totes les persones des que això és possible? Molts nens fan aquesta mateixa pregunta als seus pares, i tal vegada heu escoltat aquella resposta d’ “Has d’anar a escola per arribar a ser algú en la vida”. Potser aquestes mares ho diuen pensant que el seu fill arribi a ser advocat o metge, però tal vegada no sigui una resposta errada del tot; tots tenim clar que la finalitat del sistema educatiu es fer persones competents, capaç de desenvolupar-se en la societat i “ser algú”.
Essent així, l’ensenyament haurà de ser flexible i adaptar-se a la canviant societat, i en aquest aspecte ens topem irremeiablement amb les TIC. Ens agradi o no, les TIC han canviat completament tot allò que ens envolta, i haurem de ser capaços d’incorporar-les en el nostre sac de “coses per a ser algú en la vida”.
El concepte actual d’educació, així com la necessitat d’incorporar-hi les TIC, exigeixen necessàriament un canvi profund en el sistema educatiu. Aquest canvi passa per totes les parts (recursos materials a l’aula, planificació de les assignatures i classes, continguts...) però l’esglaó clau en aquest canvi és el professor. Si el professor té clar que la seva funció passa per aconseguir que l’alumne sàpigui conèixer, sàpigui fer, sàpigui ser i sàpigui conviure, tal com mencionen Zabala i Arnau (Zabala i Arnau (2009)) i accepti que això inclou l’ús de les TIC, el model educatiu canviarà, perquè canvia la forma d’ensenyar i d’aprendre.
Existeix una gran diferència entre “he après els passos a seguir per a fer una placa base” i “he après a fer una placa base”. Tal vegada, a part de construir alumnes competents, no seria fins i tot més fàcil que un alumne estigui motivat i interessat per les classes si aprèn fent-ho? Personalment opinem que és més fàcil que un alumne aprengui a fer quelcom a partir de la pràctica que no si només se li ensenya la teiria. És a dir, és més fàcil imaginar que un alumne explica emocionat als seus pares que ha construït una placa base a classe que no que li hagin explicat els passos que s’han de seguir per fer-ho. Així doncs, està en les mans del professor decidir si impartirà aquesta classe de manera teòrica o pràctica, i en tot cas serà ell qui decideixi si els alumnes seran els encarregats de buscar informació i material complementari amb l'ajuda de les TIC o serà el professor mateix que els proporcioni aquesta informació per medis tradicionals (fotocopies, llibres...). Aquest és el rol que té el professor, que ha de tractar de situar-se sempre en el centre del TPACK.
Imatge extreta de Wikimedia Coomons
El TPACK és l’esquema de com ha de ser un professor, és a dir, ha de conèixer la seva àrea, ha de tenir un coneixement pedagògic per a poder ensenyar allò en que s’ha especialitzat i tenir bon tracte amb els alumnes i a més, avui dia, és molt important tenir un coneixement tecnològic.
Un alumne al que se li ofereixen aquests recursos, tot i que no estudiï per a advocat o metge, segur que arribarà a ser un individu competent en la societat, a ser algú en la vida.
M'ha agradat molt la reflexió sobre "ser algú a la vida". Jo també menyspreava un poc aquesta expressió que semblaven dir que sense estudis -en el sentit més acadèmic- no ets ningú. Però prenent consciència sobre tot el que comporta ser professor i sobre tot el que esdevé dins l'aula, veig que sí, que l'escola i l'institut tenen molt a dir en el creixement personal i en la teva pròpia realització, independentment de que acabis oblicant els rius que passen per la península.
ResponderEliminarBones companyes! He trobat molt encertat el gir que heu fet a l'expresió “Has d'anar a escola per arribar a ser algú en la vida”: del seu significat professional, al desenvolupament global de la persona. Per altra banda, destaco la importància que li doneu a la flexibilitat de l'ensenyament (+TIC), al paper del professor en aquest (+TPACK), i a la importacia d'aprendre “fent”.
ResponderEliminarComo ya os avanzamos en clase, nos gustó vuestro hilo conductor de la entrada y la forma de enlazar todas las ideas claves. “Ser alguien en la vida” resulta inquietante para gran parte de la humanidad, especialmente porque esta premisa requiere un trabajo previo y la gratificación se obtiene de forma gradual. Pero precisamente de eso se trata, ¿no? Vivir las transiciones y las experiencias como aprendizajes que ayudan a organizar y definir los aspectos claves de yo durante toda la vida. Ser alguien, en definitiva, no es más que convertir las potencialidades en competencias y saber convivir en una sociedad donde la solidaridad, el respeto y la tolerancia devienen valores prioritarios e infranqueables.
ResponderEliminarPara ello, es necesario que los agentes educativos se impliquen en la educación de la población infanto-juvenil y que dirijan sus actuaciones hacia un objetivo común. En la actualidad esta afirmación parece una utopía, pues los tutores legales de los menores invierten gran parte de su tiempo en su rol como trabajador y delegan la educación de sus hijos en otras figuras o instituciones, confundiendo en ocasiones lo urgente (atender a una llamada de trabajo) con lo importante (atender a las necesidades de sus descendientes, como la de ser escuchados). Es necesario, por tanto, que haya una concienciación colectiva en este sentido. Por un lado, las empresas deberían apostar por una conciliación familiar-laboral más flexible y aplicable; por otro lado, los centros educativos deberían buscar otras alternativas para comunicarse eficazmente con los tutores legales de sus alumnos, favoreciendo la cooperación.
Finalmente, decir que es deseable que los docentes se dediquen a su profesión por vocación, pues sólo así estarán dispuestos a conocer a los alumnos y a acompañarles en su crecimiento personal, a aplicar metodologías democráticamente participativas y a mantenerse actualizado en cuanto a progresos científicos e innovaciones que faciliten o hagan más atractivo el proceso de enseñanza-aprendizaje (TIC/ TPAC). La pasión de un profesor será la motivación de un alumno.
Al fin y al cabo, “el todo es más que la suma de las partes” (Aristóteles).