Competències i currículum
Zabala i Arnau defineixen les competències de la següent forma:
“Es la capacidad o habilidad de efectuar o hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz en un contexto determinado y para ello es necesario movilizar actitudes, habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma interrelacionada” (Zabala i Arnau, 2009).
Estem parlant d’un gran canvi de visió de la forma d’educar i d’aprendre introduït al sistema educatiu espanyol per la LOE. L’educació per competències dóna major sentit a tot allò que es s’aprèn a classe i fa que romangui mes temps a la memòria dels estudiants, però com tot canvi resulta difícil d’assimilar.
Tot i que aquest sistema implica donar una major atenció a la utilitat d’allò que ensenyem, no suposa deixar de banda coneixements ni processos de memorització, sinó que inclou components al procés d’aprenentatge. Allò que abans s’aprenia metòdicament i sense saber molt bé el perquè, ara ha de ser un coneixement prou sòlid i complet com per saber aplicar-lo a diferents situacions i amb variables noves.
Tot això és molt més costós del que era ensenyar a l’escola tradicional, ja que s'ha d'interrelacionar tots els elements de l’aprenentatge competencial: actituds, destreses i coneixements. Però a més, seguint un currículum preestablert. Si abans d’incloure les competències en el sistema educatiu ja era prou difícil cumplir el currículum, on queda temps per aquest ensenyament per a ser “competent en la vida”?
Imatge de http://www.publicdomainpictures.net/
El currículum és allò que tot professor està obligat a ensenyar a classe, i és cert que s’han de tenir competències en les matèries que s’ensenyen a l’educació secundària, però potser se’n deixen d’assolir moltes en la ofuscació per impartir tot el contingut.
Gairebé tots coincidim en que el currículum és massa extens, i de fet caldria fer-ne una revisió i veure què és allò que continua essent necessari, que ha deixat de ser-ho i que s’hi hauria d’incloure per adaptar-lo a l’actualitat, ja que fa la impressió que pesa molt la tradició, en aquest sentit.
Però hi ha altres opinions, com la de Felipe Zayas al blog ¿El libro de texto es el currículum? que ens ha fet prendre una altra perspectiva del problema. D’una banda, donem per fet que allò que inclouen els llibres de text és el currículum quan de fet sovint van molt més enllà, i de l’altra culpem “al sistema” quan aquest ens dóna la possibilitat de concretar i adequar el currículum. La solució no passa, doncs, per queixar-nos i eludir responsabilitats, sinó que hem d’assumir el paper que se’ns dóna i buscar formes d’aportar el màxim en cada classe als nostres alumnes, planificant d’una forma eficient i ben estudiada tant les classes com les tasques per tal que els alumnes puguin assolir un aprenentatge competencial, complet i basat en el currículum.
Zabala i Arnau, a més a més, ens proposen fer front als currículums sobrecarregats diferenciant entre continguts bàsics imprescindibles i bàsics desitjables, de tal manera que ens assegurem de donar allò imprescindible però també altres continguts útils, si és possible.
El currículum és necessari per a poder superar els diversos estadis educatius, i forma part d’un engranatge molt antic, però que es pot anar millorant i actualitzant peça a peça (introducció a classe de les TIC, de l’educació per competències...), i hem de ser conscients d’allò que podem aportar en aquest procés.
Abans d’aprofundir en aquest tema possiblement totes dues vàrem donar la culpa al “sistema” i creiem que no era possible ensenyar competències en el context actual, i tal vegada ens haguérem excusat en el currículum. Després de llegir i reflexionar-hi, veiem que allò que més ens ho pot impedir és precisament aquesta actitud. Entenent les competències ens adonem de la importància de treballar per formar estudiants competents, i que és cert que el currículum és una pedra enmig del camí, però no un obstacle inesquivable; això sí, ens haurem d’arremangar i anar per feina!
Totalment d'acord amb na Marta i na Maribel!. Avui dia em costa força imaginar que algun professional encara dubti de la necessitat d'educar per competències. És més feina? Sí. Necessitarem formació continua? També. Però tot això no és nou del tot, molts bons professors ho han fet tota la vida. Els docents no ens podem permetre tenir una visió tancada de l'educació, ni deixar d'aprendre en cap moment. Hem d'estar a l' avantguarda de les innovacions en l'educació, i per la millora constant d'aquesta. És el deure que tenim envers els nostres alumnes.
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarTotalment d´acord amb el que comentan na Marta i na Maribel. Davant el fals debat de CAPS BEN PLENS O BEN MOBLATS?, és més adient dir que cal CAPS PLENS, MOBLATS I FUNCIONALS.
ResponderEliminarJo vinc professionalment del món de la recerca científica i n´hi ha un debat entre ciència teòrica i ciència aplicada que sempre genera controvèrsia i anima els fòrums d'opinió. I els que estan en l'avantguarda, sempre responen que es tracta d'un error d'enfocament; que només existeix bona ciència o mala ciència. Ocorre el mateix al món educatiu? Jo pens que sí.
L'ensenyament la realitzen professors i mestres i la reben els alumnes. Sobre aquest fet bàsic apareix el concepte de currículum, la definició del qual més moderna i acceptada és la de “conjunt d'objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cadascun dels tipus d'ensenyament que regula la llei. Cal afegir-ne “duta a terme pels professors i mestres, l'objectiu últim dels quals és que els alumnes es formin i creixin com a persones preparades per a la seva vida social i laboral.
Parlar d'un currículum oficial, marcat per l'administració i que ofega i asfíxia al docent, carregar més les tintes en els mètodes pedagògics en detriment dels continguts o parlar de la tirania del currículum marcat per l'editorial pertinent, ens sembla un debat erroni, o com menys que no toca.
En el seu primer nivell de formulació, el currículum està molt determinat per l'administració educativa i en ella cau la responsabilitat. Confrontacions ideològiques a part, els continguts a aquest nivell són molt generals i permeten treballar en un segon nivell de concreció curricular, la responsabilitat de la qual recau als centres educatius, que gaudeixen d'una generosa llibertat per adequar el currículum a l'entorn sociocultural d’aquests. Encara queda un altre nivell de concreció, la responsabilitat de la qual recau en el docent i que està relacionada amb la planificació de les activitats de l'aula i les tasques d'aprenentatge.
I aquí donem amb la pedra angular de l´argumentació. En última instància és el docent (o grup de docents) qui té les eines per treure el màxim del currículum per oferir-li-ho als seus alumnes. La vida no és fàcil per a ningú i les situacions ideals no existeixen. El nostre sistema educatiu té molts problemes, deficiències, connotacions ideològiques, però és el que tenim avui dia i amb el que hem de treballar i al que cal millorar, si cap. Per això, la qual cosa de debò importa és que davant dels alumnes, dirigint centres o treballant per a l'administració hi hagi professionals que facin bona pedagogia i ensenyament. Que sàpiguen treure el màxim profit al currículum oficial, als continguts, als mètodes pedagògics, als criteris per avaluar, a les competències bàsiques.
Tot suma per a un bon professional del món educatiu. Transmet conceptes, ensenya procediments, fomenta actituds. Treballa les competències bàsiques perquè l'alumne pugui exercir-se adequadament en els diferents àmbits de la vida que li espera (personal, interpersonal, social, laboral).
No hi ha antagonia ni falses disjuntives. El que hi ha és un llarg camí al davant per poder ensenyar adequadament als nostres alumnes a actuar de forma eficient davant cadascun dels reptes que li sorgiran en la vida que li espera.
Citando a Jack el Destripador, vayamos por partes.
ResponderEliminarEstoy completamente de acuerdo con la idea de que, en última instancia, somos nosotros como docentes los que tenemos la responsabilidad última en cuanto a la correcta concreción de los contenidos curriculares en el aula.
Nuestros alumnos no entienden de leyes ni reformas educativas, ni de si tal o cual partido gobierna, ni siquiera si el equipo directivo del centro en el que estudian es más o menos afable en lo que a concreción curricular se refiere. Ellos solo asisten a clase, preocupados por el último examen de lengua catalana, la exposición oral en inglés de la semana que viene o de lo mal que explica a Kant el profesor de Filosofía. Tenemos la obligación de ser el mejor profesional de la educación posible para cada uno de ellos, y esto implica formarse continuamente en nuevas visiones teóricas, aprender nuevas métodos de enseñanza, crear un sentido positivo del aprendizaje en sus diversas facetas, y en definitiva, trabajar con la realidad que nos ha tocado en nuestras aulas sin desfallecer por otras consideraciones, porque es posible apostar de forma clara por una educación basada en competencias hoy en día en España y de adaptar el curriculum a esta.
Pero creo que tener en cuenta un cierto grado de "culpabilización" del sistema es bueno dentro de esta tensión.
Primero, porque sin entender nuestros límites como docentes no vamos a saber hasta dónde podemos llegar. Si no tenemos al "sistema" para culparlo, podemos tender a culpabilizarnos a nosotros mismos de fallos de los que no somos enteramente responsables. Quizás es deformación profesional como psicólogo, pero tiendo a tener muy en cuenta todos aquellos elementos que pueden crear frustración a las personas, y más en una profesión con tan altos índices de fenómenos clínicos como depresión y "burnout".
Y segundo y último, pero no por ello menos importante, porque una de las lecciones más necesarias que vamos a tener que transmitir a nuestros alumnos es la idea de que somos sujetos sociales en una comunidad que tiene elementos de auto-chequeo suficientes como para garantizar su propio cambio cuando es necesario, o por decirlo de forma más simple, enseñar a quejarse. Todas las competencias actitudinales que tienen que ver con la ética social, normas y valores civiles, etc... aparte de contenidos teóricos que surjan en diferentes áreas relacionados con el progreso histórico y los derechos humanos, por ejemplo, tienen que ser enseñados por profesores que de verdad crean en ellos. Que no tengan reparos en quejarse del "sistema". Es una de las mejores cosas que pueden enseñar.
Enrique Lacambra Arrom