I DESPRÉS DE TOT AIXÒ QUE HEM VIST, QUINES PROFESSORES VOLEM SER?

Totes dues iniciarem el Màster de Formació de Professorat amb la idea de l’escola basada en la nostra pròpia experiència com alumnes, en una època en la que tot i que ja hi havia noves tendències educatives, majoritàriament eren classes magistrals. Hem pogut veure gràcies a l’assignatura de Processos i Contextos Educatius que no és així, sinó que l’educació va més enllà.

Processos i contextos educatius #cthinkeMA #MFP

Una foto publicada por Maribel Ramón (@mariwellra) el 28 de Nov de 2016 a la(s) 4:18 PST

            De tot això que hem pogut veure i que té un gran pes en l’educació d’avui dia destacaríem la importància d’incloure els següents punts i que mai hem d’oblidar d’utilitzar dins l’aula: les TIC, les metodologies innovadores a l’hora d’aprendre, l’aprenentatge basat en competències, i l’ús de l’avaluació com a motor de l’aprenentatge.

            En aquesta assignatura hem conegut de primera mà la importància que tenen les TIC dins l’aula. Hem treballat diverses plataformes i hem vist que cadascuna d’elles ofereix diferents possibilitats que podem aprofitar per a enriquir el procés d’aprenentatge; aquest mateix blog ens ha servit per fer un seguiment del nostre procés d’aprenentatge. De la mateixa manera que aquestes eines són les més importants avui dia, haurem de conèixer les plataformes que sorgeixin i considerar d’incorporar-les a les nostres classes.

            Les competències han d’estar presents dins l’aula, evidentment -i les hem de tenir sempre presents en les programacions d’aula que fem-, però el que hem de tenir ben clar és el tipus d’avaluació que en farem; ha de ser coherent amb allò que ensenyem i tenir una utilitat que vagi més enllà del fet de posar una qualificació numèrica a l’alumne. La nostra intenció és educar a nens i nenes per a que siguin competents en el seu dia a dia i membres d’una societat que, esperem, sigui cada cop millor.

            Com a antigues alumnes d’un sistema educatiu basat en classes magistrals, el que volem no és replicar el que nosaltres hem vist com a alumnes, sinó treballar constantment per millorar l’educació i formar part d’una educació inclusiva de qualitat. Per a aconseguir tot això no només tindrem en compte els elements educatius que s’han mencionat anteriorment sinó que continuarem formant-nos en el món de l’educació i assimilant els nous avanços educatius ja siguin noves metodologies o idees innovadores.

El camí que hem escollit. #mfp #cthinkeMA #eivissa #uib

Una foto publicada por Marta GR (@mgrx93) el 28 de Nov de 2016 a la(s) 4:12 PST

            Seguidament us deixem un Thinglink que resumeix tot això del que hem estat parlant fins ara. Hi podrem veure diversos punts que il·lustren les característiques que ha de tenir un bon docent i que nosaltres mateixes pretenem d’incloure en el nostre dia a dia com a docents d’una educació de qualitat.

NOVES METODOLOGIES: APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES

Parlant d’educació i de cap a on hauríem d’anar en un futur, no es pot deixar de parlar d’escola inclusiva i de com podem ensenyar d’una forma competencial i transversal.

Com molt bé sabem l’escola inclusiva es basa en l’educació a partir del desenvolupament de les competències i tots els alumnes han de tenir la mateixa oportunitat d’avançar. N’hi ha diverses que, segons  Zabala i Arnau, no es poden treballar dins l’aula com a sí mateixes -com serien la competència interpersonal i la competència social- si no es treballen de manera transversal o en una “àrea comú”. Tot i així és molt complicat fer una assignatura que només treballi aquestes disciplines (sobretot pel fet de com està organitzada avui dia el món educatiu). Els autors ens recomanen la incorporació d’una assignatura que coordini l’ensenyament d’aquestes dues en les diverses àrees de l’escola.  A més, per a que tot això funcioni correctament es necessita d’un sistema avaluador individualitzat, per tant és fonamental també un canvi en la forma d’avaluar.

Tot i que aquesta proposta podria ser una opció, també podríem replantejar-nos la metodologia emprada a classe a les assignatures que ja existeixen. Haurem de pensar en canvis que facin possible una escola inclusiva i un treball de les competències molt més transversal i divers, incloent-hi les competències interpersonals i socials i emprant l’avaluació com una eina per a l’aprenentatge.

Imatge: https://c1.staticflickr.com/9/8605/15223336584_3bcf3d1d81_b.jpg

S’han de treballar les diferents competències de forma conjunta i interrelacionada

En aquesta recerca ens topem amb una nova metodologia d’ensenyament molt efectiva i que molts centres educatius estan posant en marxa avui dia fins i tot a Eivissa; es tracta de la metodologia d’aprenentatge basada en projectes (ABP).

Es tracta d’un canvi d’enfocament a l’hora de presentar els conceptes i els temes. Els conceptes no es presenten de forma aïllada, si no contextualitzada en una situació real i a poder ser propera a l’alumne, i relacionat amb altres aprenentatges.

Aquests projectes no només suposen un repte pels alumnes, sinó també pel professorat que ha d’organitzar absolutament tot el que implica fer un projecte. Les variables que hi estan implicades són: les seqüències didàctiques, en les quals s’hi desenvolupen i es treballen les competències, les relacions entre alumnes i professorat-alumnes, l’organització de l’aula que és clau per a un bon ambient de treball i d’afecte entre els alumnes, l’espai i el temps que es dedica a fer cada activitat, ja que sabem que no totes les activitats ens duran el mateix temps ni tots els alumnes li dedicaran el mateix, i l’organització dels continguts i els materials curriculars, que no hem de deixar mai de banda. L’avaluació, com hem dit abans, és molt important en tot aquest procés, perquè no només és el professor qui avalua la feina feta dels alumnes, sinó que també s’avaluen a ells mateixos i entre ells, un procés que els fa treballar la seva capacitat crítica.

En definitiva, tot i que trobem que la proposta de Zabala i Arnau podria ser positiva, creiem que és prioritari canviar la forma en què ensenyem aquells continguts que tenim al currículum, i incorporar metodologies com l’ABP. Tot allò que pretenem que aprenguin els nostres alumnes està relacionat amb altres matèries i coneixements diversos, i per tant no té sentit ensenyar-los de forma aïllada. Hem de relacionar els coneixements però també donar-los les eines per a que els relacionin ells mateixos. L’ABP ens permet també incloure el treball en grup a classe, l’ús de les TIC, i diferents formes d’avaluació, a més de proporcionar un aprenentatge molt més significatiu i evidentment transversal. És una eina molt versàtil i amb possibilitats molt variades i que com a professors podem adaptar a allò que volem que aprenguin.

Aprenentatge basat en projectes: busquem respostes a inquietuts i dubtes! #master #blog #cthinkema #mfp

A photo posted by Maribel Ramón (@mariwellra) on Nov 20, 2016 at 11:26am PST

Totes dues coneixem el sistema d’aprenentatge amb la finalitat única de poder respondre un examen, i sabem que al poc temps ho havíem oblidat. En canvi, quan es tracta d’un tema que ens interessa per algun motiu concret, ho aprenem més fàcilment i ho recordem millor, perquè al cap i a la fi (i segons David Bueno) l’aprenentatge està relacionat amb les emocions. Per tant, totes dues estem decidides a plantejar-nos noves metodologies (possiblement incorporant aprenentatges per projectes) que despertin un major interès i motivació entre els alumnes del que desperta seguir un llibre de text o copiar la explicació que fa el professor a la pissarra. Assumirem el repte “d’emocionar” als nostres alumnes! 

Observació com a mètode d'avaluació

Les competències que ens imparteixen al llarg dels anys a l’escola segurament són les mateixes per a tothom, però el que no és el mateix és la nostra capacitat per aplicar-les en la vida; cadascú s’enfronta de manera diferent a les mateixes situacions.

    Si és veritat que tots som diferents, també haurem de tenir un sistema avaluador que s’adeqüi a les nostres característiques personals. Totes aquestes activitats avaluadores de l’escola ordinària -que ens afirmen si som o no “competents en la vida”-  no es poden aplicar de la mateixa manera a tothom, perquè no tots tenim les mateixes capacitats ni les tenim desenvolupades de la mateixa manera. No tots els animals són capaços de pujar un arbre: el tigre sí que en serà capaç però el peix no té les eines necessàries per a poder superar aquesta prova, simplement pel fet que el seu habitat i la seva constitució són completament divergents al del tigre.

    Les activitats avaluadores que se’ns han imposat des de sempre -les que Zabala i Arnau anomenen “de papel y lápiz”- no demostren el nivell competencial adquirit, sinó la capacitat de memorització que es té. Aquesta capacitat és bona però no suficient per a ser competent en la vida i saber resoldre les situacions-conflictes que ens presenta el dia a dia. Per a poder arribar a “ser algú en la vida” hem de saber de tot: un cop tenim el conflicte davant de nosaltres hem de saber mobilitzar els recursos que tenguem al nostre abast per a poder resoldre’l i aplicar les competències bàsiques -adquirides durant anys- per superar el millor possible aquesta situació.

Imatge d'Emma Gascó i Martín Cúneo. www.flickr.com

    Zabala i Arnau proposen l’avaluació a partir de la observació -no només mitjançant els clàssics exàmens- dels alumnes en situacions que se li puguin presentar fora de l’aula. Aquesta metodologia és la que promou l’escola inclusiva, l’avaluació mitjançant la observació dels alumnes quan es troben fent feines cooperatives o en grup a l’aula, per exemple. Però també s’ha d’avaluar de manera que els alumnes siguin conscients dels seus avanços, i puguin aprendre de la seva pròpia avaluació. Per tant hauran de ser també mètodes oberts i participatius.

    Estem parlant doncs d’una avaluació molt diferent a la tradicional, que de sobte haurà de determinar el grau d’eficiència amb el que s’apliquen les competències en diferents situacions, és a dir, el grau en què han assolit unes competències, però també ha de funcionar com una eina d’aprenentatge.

Nosaltres dues venim d’un sistema en què gairebé sempre se’ns ha avaluat de la forma tradicional, és a dir, amb exàmens i proves escrites amb una nota numèrica. No ens havíem topat mai amb el concepte d’avaluació formadora. Però a arrel de tot allò que diuen Zabala i Arnau, Neus Sanmartí, José Luís Castillo, i segurament molts d’altres, ens hem plantejat quines són les funcions que vertaderament ha de tenir l’avaluació. Tenim ara molt clar que l’avaluació no ha de ser una forma de determinar qui és vàlid i qui no; qui ha memoritzat prou i qui no, sinó que ha d’avaluar les competències adquirides per l’alumne però a més ha de ser un element clau en l’aprenentatge. No només haurem d’avaluar els alumnes, sinó que els haurem d’ensenyar a autoavaluar-se i per tant a ser autònoms.

      D’altra banda, això vol dir que aquesta avaluació que hem de fer com a professors també ha de canviar, haurà de ser orientadora, personalitzada, participativa, diferent de la qualificació tradicional, tal com menciona José Luis Castillo, i per això no ens seran útils els mètodes tradicionals, sinó que haurem de buscar-ne de nous i anar millorant-los amb l’experiència. 

Avaluar és decidir i decidim en el camí de la vida per a crèixer com a persones. #mfp #master #barcelona #quartaentrada #avaluació #coavaluació #cthinkeMA

Una foto publicada por Marta GR (@mgrx93) el 29 de Oct de 2016 a la(s) 9:00 PDT