Parlant d’educació i de cap a on hauríem d’anar en un futur, no es pot deixar de parlar d’escola inclusiva i de com podem ensenyar d’una forma competencial i transversal.
Com molt bé sabem l’escola inclusiva es basa en l’educació a partir del desenvolupament de les competències i tots els alumnes han de tenir la mateixa oportunitat d’avançar. N’hi ha diverses que, segons Zabala i Arnau, no es poden treballar dins l’aula com a sí mateixes -com serien la competència interpersonal i la competència social- si no es treballen de manera transversal o en una “àrea comú”. Tot i així és molt complicat fer una assignatura que només treballi aquestes disciplines (sobretot pel fet de com està organitzada avui dia el món educatiu). Els autors ens recomanen la incorporació d’una assignatura que coordini l’ensenyament d’aquestes dues en les diverses àrees de l’escola. A més, per a que tot això funcioni correctament es necessita d’un sistema avaluador individualitzat, per tant és fonamental també un canvi en la forma d’avaluar.
Tot i que aquesta proposta podria ser una opció, també podríem replantejar-nos la metodologia emprada a classe a les assignatures que ja existeixen. Haurem de pensar en canvis que facin possible una escola inclusiva i un treball de les competències molt més transversal i divers, incloent-hi les competències interpersonals i socials i emprant l’avaluació com una eina per a l’aprenentatge.
S’han de treballar les diferents competències de forma conjunta i interrelacionada
En aquesta recerca ens topem amb una nova metodologia d’ensenyament molt efectiva i que molts centres educatius estan posant en marxa avui dia fins i tot a Eivissa; es tracta de la metodologia d’aprenentatge basada en projectes (ABP).
Es tracta d’un canvi d’enfocament a l’hora de presentar els conceptes i els temes. Els conceptes no es presenten de forma aïllada, si no contextualitzada en una situació real i a poder ser propera a l’alumne, i relacionat amb altres aprenentatges.
Aquests projectes no només suposen un repte pels alumnes, sinó també pel professorat que ha d’organitzar absolutament tot el que implica fer un projecte. Les variables que hi estan implicades són: les seqüències didàctiques, en les quals s’hi desenvolupen i es treballen les competències, les relacions entre alumnes i professorat-alumnes, l’organització de l’aula que és clau per a un bon ambient de treball i d’afecte entre els alumnes, l’espai i el temps que es dedica a fer cada activitat, ja que sabem que no totes les activitats ens duran el mateix temps ni tots els alumnes li dedicaran el mateix, i l’organització dels continguts i els materials curriculars, que no hem de deixar mai de banda. L’avaluació, com hem dit abans, és molt important en tot aquest procés, perquè no només és el professor qui avalua la feina feta dels alumnes, sinó que també s’avaluen a ells mateixos i entre ells, un procés que els fa treballar la seva capacitat crítica.
En definitiva, tot i que trobem que la proposta de Zabala i Arnau podria ser positiva, creiem que és prioritari canviar la forma en què ensenyem aquells continguts que tenim al currículum, i incorporar metodologies com l’ABP. Tot allò que pretenem que aprenguin els nostres alumnes està relacionat amb altres matèries i coneixements diversos, i per tant no té sentit ensenyar-los de forma aïllada. Hem de relacionar els coneixements però també donar-los les eines per a que els relacionin ells mateixos. L’ABP ens permet també incloure el treball en grup a classe, l’ús de les TIC, i diferents formes d’avaluació, a més de proporcionar un aprenentatge molt més significatiu i evidentment transversal. És una eina molt versàtil i amb possibilitats molt variades i que com a professors podem adaptar a allò que volem que aprenguin.
Totes dues coneixem el sistema d’aprenentatge amb la finalitat única de poder respondre un examen, i sabem que al poc temps ho havíem oblidat. En canvi, quan es tracta d’un tema que ens interessa per algun motiu concret, ho aprenem més fàcilment i ho recordem millor, perquè al cap i a la fi (i segons David Bueno) l’aprenentatge està relacionat amb les emocions. Per tant, totes dues estem decidides a plantejar-nos noves metodologies (possiblement incorporant aprenentatges per projectes) que despertin un major interès i motivació entre els alumnes del que desperta seguir un llibre de text o copiar la explicació que fa el professor a la pissarra. Assumirem el repte “d’emocionar” als nostres alumnes!
¡Hola Marta y Maribel!
ResponderEliminarme ha gustado mucho vuestra entrada, sobre todo la foto del principio de las bombillas me parece muy acertada y original. Es totalmente cierto que el sistema que hemos experimentado nosotros mismos no ha sido de lo más efectivo, así que hagamos que a nuestros alumnos se les enciendan las bombillas de todo tipo, color o tamaño. Cada uno de nosotros, tiene habilidades diferentes (tanto alumnos como profesores) y si conseguimos potenciar lo mejor de cada uno conseguiremos algo fantástico. La clave está en la actitud, en investigar, experimentar y buscar nuevas formas de transmitir contenidos, y sobre todo no caer en la rutina y en lo fácil.
Hannah
Sens dubte, és molt motivador l’enfocament que donau al final, fer l’aprenentatge emocionant! Estic molt d'acord amb la necessitat de canvi de les metodologies existents. Com a professors que serem, no podem pretendre canviar tot el sistema educatiu, sinó que hem d’avançar paulatinament cap a una escola que serveixi de debò per al desenvolupament de competències! És molt cert que treballar per mitjà de l’ABP suposa un repte per a nosaltres, però l’aprenentatge significatiu i funcional dels alumnes fa que l’ensenyament (i per tant el nostre treball) cobri sentit en si mateix. Marta i Maribel, us animo a seguir treballant, que si seguiu així de bé arribareu molt lluny!
ResponderEliminarUna aferrada,
Tomeu
Marta i Maribel, estic d'acord en la vostra proposta d´ incloure les competències interpersonals i socials, en la metodologia ABP modificant la forma d'avaluar, ja que i tot i que són molt necessaris per al desenvolupament del aprenentatge, sempre han estat molt limitats perquè precisen una continuïtat comú en la majoria de les àrees difícil d'aconseguir i aquesta podria ser una opció interessant.
ResponderEliminarPer altra banda, també m'agrada molt quan parleu de que treballar per projectes desperta la inquietud dels adolescents, perquè és més fàcil interioritzar el seu aprenentatge quan treballen mitjançant una metodologia que desperta el seu interès si està més a prop de la ZDP (zona de desenvolupament pròxim o potencial).
Enhorabona per la vostra entrada!
Lidia