OPEN EDUCATION

La open education és una nova metodologia d’ensenyament-aprenentatge on la informació es comparteix de forma que està a l’abast de tothom que la necessiti, i que per tant parteix d’una nova forma de pensar. Dins l’àmbit de l’ensenyament es tracta de tenir el material utilitzat a classe en xarxa per a que altres docents, si ho necessiten, puguin utilitzar-lo.

David Wiley en el seu article Iterating toward openness parla, en un principi, de les quatre erres (reuse, revise, remix i redistribute) relacionant-les amb això, amb la reutilització i possible  modificació -qui vulgui fer-la- d’un material didàctic que ha estat fet per algú altre. Del que es tracta, doncs, és d’utilitzar un cert material per al teu propi ús (a l’aula, per exemple) però afegint-hi material de la teva pròpia collita per a després penjar-ho de nou a la xarxa i que altres docents ho puguin treure-li profit. És senzill, es tracta d’utilitzar material didàctic per a fer el teu propi material, afegint-hi quelcom teu, fent, d’aquesta manera quelcom nou per a distribuir-ho de nou. Doncs, el que queda de tot això és alguna cosa nova i enriquida per cadascun dels docents que han utilitzat aquest material primari.

Font: https://www.flickr.com/photos/erozkosz/6003136440/

Què implica això? La open education elimina barreres i universalitza el coneixement (aquella gent que no té l’oportunitat d’anar a la universitat, per exemple, pot trobar la informació que necessiti), però a més propicia que ens nodrim uns dels altres. D’aquest primer punt és del que parla, primerament, Martin Weller a The openness-creativity cycle in education - A Perspective; aquest material que es troba a la xarxa a l’abast de qui el vulgui -per ser utilitzat, llegit o refet incloent-hi nou material- pot ser adquirit per persones que no tenen els recursos necessaris per a fer estudis superiors, així ho afirma Weller: “In this manner many of those who were excluded from higher education could participate.”

Weller i Willey semblen estar d’acord amb la open education com a eina que es troba a l’abast de tothom, com diuen Willey, Green i Soares a Dramatically bringing down the cost of education with OER  es tracta de reduir costos en l’educació per a que la resta del món pugui accedir-hi de manera gratuïta, del que es tracta és de deixar una porta oberta a l’aprenentatge lliure (“How to Open Eduaction resources unlock the door to free learning”).

"How open education resoirces unlock the door to free learning." - Willey, Green and Soates. • • • #mfp #cthinkema #eivissa #master #2017 #openeducation #unlock #ultimaentrada

A post shared by Marta GR (@mgrx93) on Feb 22, 2017 at 3:27am PST

L’educació és compartir i si, a més, aprofitem les possibilitats que en ofereixen les TIC i compartim el nostre coneixement amb la resta del món, l’únic que pot passar és quelcom magnífic. Si comprenem que ens beneficia a tots, perquè tots ens podem nodrir de les aportacions dels demés i fins i tot obtenir noves informacions o noves perspectives sobre un tema que creiem conèixer, podem donar una gran passa endavant en el camp de l’aprenentatge, tant als centres educatius com en el nostre propi aprenentatge autoregulat. 

Compartir coneixement és el que sempre s’ha fet -tant a l’hora d’explicar un conte com per ensenyar a parlar un nen-, és el que portem fent tota la nostra vida i el que fa que anem endavant, i per tant no té sentit limitar-ho a un públic determinat, si no que hem de poder tenir tots les mateixes oportunitats, independentment de si tenim diners per comprar un llibre de text o no.

Social Media. Aprenentatge a les xarxes socials

Social media i aprenentatge #cthinkema #master #mfp #redsocial #emoji #socialmedia

Una foto publicada por Maribel Ramón (@mariwellra) el 7 de Feb de 2017 a la(s) 2:40 PST

Durant l’assignatura passada, vàrem emprar d’Instagram i Twitter, a banda de Blogger, per reflectir les nostres reflexions sobre els temes de l’assignatura de Processos i Contextos Educatius de diferents formes i compartir-les amb els demés.

Blogger

La reflexió general la fèiem (i fem) mitjançant Blogger, desenvolupant tot el que creiem interessant sobre el tema i el que en pensàvem, i sent conscients que els nostres companys ho llegirien. Després d’investigar sobre un tema, compartim entre les dues les nostres opinions i allò que pensem i el que volem compartir al blog. Després ordenem les nostres idees i les reflectim per escrit.

Això suposa una reflexió prèvia que costa més esforç que si només fessim una redacció. Això es dóna per diversos motius:

- Es fa conjuntament amb un company: raonem i discutim les idees. Una de les dues inicia la reflexió i després l’altra afegeix quelcom que li sembli rellevant. De vegades, també, hem fet una reflexió fent una pluja d’idees i, tan sols hem hagut de redactar-ho.

- Té una extensió determinada: hem de seleccionar la informació. En aquest cas fem un exercici de síntesi important ja que els articles que es llegeixen per fer les entrades són extensos i només tenim una extensió de 500 paraules per entrada.

- Es comparteix de forma pública: tenim feedback no només de la professora, sinó també dels companys, que poden opinar sobre les nostres reflexions. Com que es tracta d’un blog que es troba a la xarxa també podríem tenir un feedback de gent externa al màster -tot i així, no hem rebut cap aportació de gent extra-màster.

Twitter

Mitjançant Twitter, compartíem una frase que resumís el blog d’un company, mencionant-lo i emprant el hashtag #cthinkeMA. Això serví per la síntesi de la reflexió en una sola idea, per conèixer la percepció de la resta de companys sobre el nostre blog, i saber que en destaquen. Sovint, els tweets d’altres companys sobre altres blogs també feien que sentíssim curiositat per llegir aquests blogs. També hem compartit coses externes a l’assignatura i que podien resultar-nos interessants. Igualment, una altra part important ha estat seguir gent que comparteix coses rellevant sobre el món de l’educació.

Instagram

Instagram és una eina per a complementar el blog i la reflexió visualment. La possibilitat de fer una fotografia que considerem que està relacionada amb el tema ens permet il·lustrar les nostres idees i, fins i tot, complementar-les -amb aquesta eina també utilitzem el hashtag #cthinkeMA. Novament, aquesta activitat també afegeix un esforç de reflexió extra, ja que s’ha de compartir una imatge que transmeti conceptes intangibles i complexos.

El Thinklink també ens va servir per fer aquesta il·lustració del blog i resumir tot el que considerem que és important tenir en compte a l’hora de fer classe. Tal vegada va ser el treball més subjectiu i que més ens va agradar per les possibilitats creatives a l’hora de reflectir les nostres idees.

Font: https://www.flickr.com/photos/mkhmarketing/8540717756/

En definitiva, totes aquestes eines han fet que el portafoli i el procés d’aprenentatge hagi estat molt diferent al convencional (hem après noves eines tecnològiques que, segurament, utilitzarem en les nostres futures classes com a docents) a més d'ampliar el nostre PLE, i un dels avantatges que en destacaríem és que ens han permès un major contacte amb el treball dels nostres companys -i d’ells amb el nostre: ajudant-nos a aprendre uns dels altres i motivant-nos a treballar per estar a l’alçada (el cas de la motivació per seguir millorant es veia reflectit en les reflexions sobre les entrades dels companys que feia el grup de n’Estefanía, na Neus i n’Adrián). En aquest Storyfy hi ha una petita mostra del que hem compartit (tant el que trobem a Twitter com a Instagram), i de l’ús que n’hem fet. A més a més, el que hem fet en aquesta mostra ha estat ordenar-ho segons el que compartíem nosaltres, el feedback que rebíem dels companys, diversitat de documents que compartíem i que tenien relació amb l’educació -com serien notícies del diari. Aquí us deixem el nostre Storyfy, esperem que us agradi!

EL NOSTRE ENTORN PERSONAL D'APRENENTATGE

Avui dia, com a persones immerses en les TIC utilitzem majoritàriament eines que es troben en xarxa o a qualsevol dispositiu informàtic (com seria un ordinador, smartphone o tauleta), tot i que també utilitzem eines analògiques. En aquest cas però, ens hem centrat en les eines digitals per representar el nostre entorn personal d’aprenentatge (PLE), però tractant de relacionar-lo també amb les tres fases de l’aprenentage autorregulat. Ens hem recolzat especialment en l’article de Zimmerman Becoming a Self-Regulated Learner: An Overview, i el capítol 1 del llibre Entornos Personales de Aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en red per prendre decisions a l’hora de fer la classificació de les eines.

Donat que el PLE és totalment personal, cadascuna de nosaltres hem representat el nostre propi gràfic o esquema, cercant cadascuna la forma més adient i amb la finalitat també de poder comparar-los.

Font: Flickr - https://c1.staticflickr.com/5/4103/5008838998_5c22b562c4_b.jpg

PLE DE NA MARIBEL

Per fer el meu PLE primer he tractat de classificar les diferents eines que utilitzo usualment en funció de l’ús que en faig: accedir, crear o compartir. Després ho he relacionat també amb les fases de planificació, actuació i reflexió. Per fer-ho he emprat l’eina mindomo, que queda de forma molt confusa per la gran quantitat de fletxes, però em resulta molt útil per ordenar les meves eines i anar movent-les i agrupant-les una vegada relacionades.

Procés de realització del meu PLE:

Amb l’esquema muntat, finalment he decidit que seria convenient agrupar les fletxes en seccions d’un semicercle, amb el centre en el concepte de PLE i emprant Adobe Photoshop. Aquestes seccions es diferencien en tres colors atenent a si són per accedir (blau), crear (groc), i compartir (vermell), de forma que les zones on es superposen siguin del color resultant de la suma dels dos (com és en el cas del taronja: crear + compartir). Finalment he afegit la planificació, actuació i reflexió com línies que engloben diferents segments del semicercle, i que es superposen en alguns punts. En aquest sentit es veu com només hi ha una eina en la que es donin els tres: mindomo, que es precisament el que he emprat per fer aquest ple: m’ha servit per planificar com faria el PLE final, per fer un producte, que tot i que en aquest cas no hagi resultat ser el producte final en altres casos ho pot ser, i per reflexionar sobre les connexions que es donen entre diferents conceptes.

Ha estat una tasca prou complexa, no només a l’hora de representar-ho gràficament sinó també a l’hora de reflexionar sobre l’ús que faig de les eines digitals. També he hagut d’agrupar eines, com per exemple totes les eines d’Office i totes les d’Adobe, perquè l’ús que en faig és el mateix i perquè si hagués de posar-les totes per separat el PLE hagués estat bastant extens i confús. És interessant fer el PLE personal per ser conscient de l’ús que donem de les eines que tenim al nostre abast, i en aquest cas per adonar-se també del propi aprenentatge autorregulat. També m’ha resultat molt interessant comparar-ho amb els dels companys, com pugui ser el de na Marta, que per la diferència d’àrees i interessos personals és diferent al meu tant en relació a les eines que es fan servir com a la forma en que les utilitza.

PLE DE NA MARTA

Per a dur a terme el PLE he fet una doble columna; una dedicada a la informació (com s’hi accedeix, com es crea i com es comparteix) i l’altra dedicada a la creació, planificació i reflexió d’aquesta informació. El que s’hi troba al mig de les dues columnes són totes les eines que s’utilitzen per a dur a terme totes aquestes tasques.

Cadascuna de les eines estan lligades a un tipus de tasca -per exemple, l’eina de Vikipèdia es troba a dos llocs, al d’accedir i al de crear informació- però alhora poden pertànyer a dues maneres de fer davant d’aquesta informació. Hi ha eines, com per exemple Dialnet, que són per reflexionar i planificar, però només pertanyen a la funció d’accedir a la informació.

Per a poder realitzar el meu ple he utilitzat l’eina de Creately una eina gratuïta per a crear mapes conceptuals. Com molt bé diu la meva companya de blog, ha estat una feina feixuga no només pel fet d’haver d’utilitzar una ferramenta que abans no havia utilitzat -tot i que ha estat bastant intuïtiu d’usar-la-, sinó pel fet d’haver d’adonar-se de totes les eines que emprem durant el nostre dia a dia. Al començament no sabia quin tipus d’esquema anava a utilitzar -havia pensat de fer-ho amb rodones i que cadascuna d’elles pertanyés a una acció diferent- però vaig descartar la idea pel fet que ho veia massa complex per a poder reunir totes les eines en tan poc espai. Finalment, després de molta estona rumiant-ho, vaig decidir de fer-ho així, amb un esquema de tres columnes.

Per certes tasques, però, continuo emprant també eines analògiques que no apareixen al meu PLE. Per exemple, per organitzar tasques (o planificar, com diu el PLE) utilitzo l’agenda, una eina de tota la vida.

Entorn Personal d'Aprenentatge (PLE) • • • #cthinkeMA #PLE #TIC #eineseducatives

Una foto publicada por Marta GR (@mgrx93) el 28 de Ene de 2017 a la(s) 3:58 PST

I DESPRÉS DE TOT AIXÒ QUE HEM VIST, QUINES PROFESSORES VOLEM SER?

Totes dues iniciarem el Màster de Formació de Professorat amb la idea de l’escola basada en la nostra pròpia experiència com alumnes, en una època en la que tot i que ja hi havia noves tendències educatives, majoritàriament eren classes magistrals. Hem pogut veure gràcies a l’assignatura de Processos i Contextos Educatius que no és així, sinó que l’educació va més enllà.

Processos i contextos educatius #cthinkeMA #MFP

Una foto publicada por Maribel Ramón (@mariwellra) el 28 de Nov de 2016 a la(s) 4:18 PST

            De tot això que hem pogut veure i que té un gran pes en l’educació d’avui dia destacaríem la importància d’incloure els següents punts i que mai hem d’oblidar d’utilitzar dins l’aula: les TIC, les metodologies innovadores a l’hora d’aprendre, l’aprenentatge basat en competències, i l’ús de l’avaluació com a motor de l’aprenentatge.

            En aquesta assignatura hem conegut de primera mà la importància que tenen les TIC dins l’aula. Hem treballat diverses plataformes i hem vist que cadascuna d’elles ofereix diferents possibilitats que podem aprofitar per a enriquir el procés d’aprenentatge; aquest mateix blog ens ha servit per fer un seguiment del nostre procés d’aprenentatge. De la mateixa manera que aquestes eines són les més importants avui dia, haurem de conèixer les plataformes que sorgeixin i considerar d’incorporar-les a les nostres classes.

            Les competències han d’estar presents dins l’aula, evidentment -i les hem de tenir sempre presents en les programacions d’aula que fem-, però el que hem de tenir ben clar és el tipus d’avaluació que en farem; ha de ser coherent amb allò que ensenyem i tenir una utilitat que vagi més enllà del fet de posar una qualificació numèrica a l’alumne. La nostra intenció és educar a nens i nenes per a que siguin competents en el seu dia a dia i membres d’una societat que, esperem, sigui cada cop millor.

            Com a antigues alumnes d’un sistema educatiu basat en classes magistrals, el que volem no és replicar el que nosaltres hem vist com a alumnes, sinó treballar constantment per millorar l’educació i formar part d’una educació inclusiva de qualitat. Per a aconseguir tot això no només tindrem en compte els elements educatius que s’han mencionat anteriorment sinó que continuarem formant-nos en el món de l’educació i assimilant els nous avanços educatius ja siguin noves metodologies o idees innovadores.

El camí que hem escollit. #mfp #cthinkeMA #eivissa #uib

Una foto publicada por Marta GR (@mgrx93) el 28 de Nov de 2016 a la(s) 4:12 PST

            Seguidament us deixem un Thinglink que resumeix tot això del que hem estat parlant fins ara. Hi podrem veure diversos punts que il·lustren les característiques que ha de tenir un bon docent i que nosaltres mateixes pretenem d’incloure en el nostre dia a dia com a docents d’una educació de qualitat.

NOVES METODOLOGIES: APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES

Parlant d’educació i de cap a on hauríem d’anar en un futur, no es pot deixar de parlar d’escola inclusiva i de com podem ensenyar d’una forma competencial i transversal.

Com molt bé sabem l’escola inclusiva es basa en l’educació a partir del desenvolupament de les competències i tots els alumnes han de tenir la mateixa oportunitat d’avançar. N’hi ha diverses que, segons  Zabala i Arnau, no es poden treballar dins l’aula com a sí mateixes -com serien la competència interpersonal i la competència social- si no es treballen de manera transversal o en una “àrea comú”. Tot i així és molt complicat fer una assignatura que només treballi aquestes disciplines (sobretot pel fet de com està organitzada avui dia el món educatiu). Els autors ens recomanen la incorporació d’una assignatura que coordini l’ensenyament d’aquestes dues en les diverses àrees de l’escola.  A més, per a que tot això funcioni correctament es necessita d’un sistema avaluador individualitzat, per tant és fonamental també un canvi en la forma d’avaluar.

Tot i que aquesta proposta podria ser una opció, també podríem replantejar-nos la metodologia emprada a classe a les assignatures que ja existeixen. Haurem de pensar en canvis que facin possible una escola inclusiva i un treball de les competències molt més transversal i divers, incloent-hi les competències interpersonals i socials i emprant l’avaluació com una eina per a l’aprenentatge.

Imatge: https://c1.staticflickr.com/9/8605/15223336584_3bcf3d1d81_b.jpg

S’han de treballar les diferents competències de forma conjunta i interrelacionada

En aquesta recerca ens topem amb una nova metodologia d’ensenyament molt efectiva i que molts centres educatius estan posant en marxa avui dia fins i tot a Eivissa; es tracta de la metodologia d’aprenentatge basada en projectes (ABP).

Es tracta d’un canvi d’enfocament a l’hora de presentar els conceptes i els temes. Els conceptes no es presenten de forma aïllada, si no contextualitzada en una situació real i a poder ser propera a l’alumne, i relacionat amb altres aprenentatges.

Aquests projectes no només suposen un repte pels alumnes, sinó també pel professorat que ha d’organitzar absolutament tot el que implica fer un projecte. Les variables que hi estan implicades són: les seqüències didàctiques, en les quals s’hi desenvolupen i es treballen les competències, les relacions entre alumnes i professorat-alumnes, l’organització de l’aula que és clau per a un bon ambient de treball i d’afecte entre els alumnes, l’espai i el temps que es dedica a fer cada activitat, ja que sabem que no totes les activitats ens duran el mateix temps ni tots els alumnes li dedicaran el mateix, i l’organització dels continguts i els materials curriculars, que no hem de deixar mai de banda. L’avaluació, com hem dit abans, és molt important en tot aquest procés, perquè no només és el professor qui avalua la feina feta dels alumnes, sinó que també s’avaluen a ells mateixos i entre ells, un procés que els fa treballar la seva capacitat crítica.

En definitiva, tot i que trobem que la proposta de Zabala i Arnau podria ser positiva, creiem que és prioritari canviar la forma en què ensenyem aquells continguts que tenim al currículum, i incorporar metodologies com l’ABP. Tot allò que pretenem que aprenguin els nostres alumnes està relacionat amb altres matèries i coneixements diversos, i per tant no té sentit ensenyar-los de forma aïllada. Hem de relacionar els coneixements però també donar-los les eines per a que els relacionin ells mateixos. L’ABP ens permet també incloure el treball en grup a classe, l’ús de les TIC, i diferents formes d’avaluació, a més de proporcionar un aprenentatge molt més significatiu i evidentment transversal. És una eina molt versàtil i amb possibilitats molt variades i que com a professors podem adaptar a allò que volem que aprenguin.

Aprenentatge basat en projectes: busquem respostes a inquietuts i dubtes! #master #blog #cthinkema #mfp

A photo posted by Maribel Ramón (@mariwellra) on Nov 20, 2016 at 11:26am PST

Totes dues coneixem el sistema d’aprenentatge amb la finalitat única de poder respondre un examen, i sabem que al poc temps ho havíem oblidat. En canvi, quan es tracta d’un tema que ens interessa per algun motiu concret, ho aprenem més fàcilment i ho recordem millor, perquè al cap i a la fi (i segons David Bueno) l’aprenentatge està relacionat amb les emocions. Per tant, totes dues estem decidides a plantejar-nos noves metodologies (possiblement incorporant aprenentatges per projectes) que despertin un major interès i motivació entre els alumnes del que desperta seguir un llibre de text o copiar la explicació que fa el professor a la pissarra. Assumirem el repte “d’emocionar” als nostres alumnes! 

Observació com a mètode d'avaluació

Les competències que ens imparteixen al llarg dels anys a l’escola segurament són les mateixes per a tothom, però el que no és el mateix és la nostra capacitat per aplicar-les en la vida; cadascú s’enfronta de manera diferent a les mateixes situacions.

    Si és veritat que tots som diferents, també haurem de tenir un sistema avaluador que s’adeqüi a les nostres característiques personals. Totes aquestes activitats avaluadores de l’escola ordinària -que ens afirmen si som o no “competents en la vida”-  no es poden aplicar de la mateixa manera a tothom, perquè no tots tenim les mateixes capacitats ni les tenim desenvolupades de la mateixa manera. No tots els animals són capaços de pujar un arbre: el tigre sí que en serà capaç però el peix no té les eines necessàries per a poder superar aquesta prova, simplement pel fet que el seu habitat i la seva constitució són completament divergents al del tigre.

    Les activitats avaluadores que se’ns han imposat des de sempre -les que Zabala i Arnau anomenen “de papel y lápiz”- no demostren el nivell competencial adquirit, sinó la capacitat de memorització que es té. Aquesta capacitat és bona però no suficient per a ser competent en la vida i saber resoldre les situacions-conflictes que ens presenta el dia a dia. Per a poder arribar a “ser algú en la vida” hem de saber de tot: un cop tenim el conflicte davant de nosaltres hem de saber mobilitzar els recursos que tenguem al nostre abast per a poder resoldre’l i aplicar les competències bàsiques -adquirides durant anys- per superar el millor possible aquesta situació.

Imatge d'Emma Gascó i Martín Cúneo. www.flickr.com

    Zabala i Arnau proposen l’avaluació a partir de la observació -no només mitjançant els clàssics exàmens- dels alumnes en situacions que se li puguin presentar fora de l’aula. Aquesta metodologia és la que promou l’escola inclusiva, l’avaluació mitjançant la observació dels alumnes quan es troben fent feines cooperatives o en grup a l’aula, per exemple. Però també s’ha d’avaluar de manera que els alumnes siguin conscients dels seus avanços, i puguin aprendre de la seva pròpia avaluació. Per tant hauran de ser també mètodes oberts i participatius.

    Estem parlant doncs d’una avaluació molt diferent a la tradicional, que de sobte haurà de determinar el grau d’eficiència amb el que s’apliquen les competències en diferents situacions, és a dir, el grau en què han assolit unes competències, però també ha de funcionar com una eina d’aprenentatge.

Nosaltres dues venim d’un sistema en què gairebé sempre se’ns ha avaluat de la forma tradicional, és a dir, amb exàmens i proves escrites amb una nota numèrica. No ens havíem topat mai amb el concepte d’avaluació formadora. Però a arrel de tot allò que diuen Zabala i Arnau, Neus Sanmartí, José Luís Castillo, i segurament molts d’altres, ens hem plantejat quines són les funcions que vertaderament ha de tenir l’avaluació. Tenim ara molt clar que l’avaluació no ha de ser una forma de determinar qui és vàlid i qui no; qui ha memoritzat prou i qui no, sinó que ha d’avaluar les competències adquirides per l’alumne però a més ha de ser un element clau en l’aprenentatge. No només haurem d’avaluar els alumnes, sinó que els haurem d’ensenyar a autoavaluar-se i per tant a ser autònoms.

      D’altra banda, això vol dir que aquesta avaluació que hem de fer com a professors també ha de canviar, haurà de ser orientadora, personalitzada, participativa, diferent de la qualificació tradicional, tal com menciona José Luis Castillo, i per això no ens seran útils els mètodes tradicionals, sinó que haurem de buscar-ne de nous i anar millorant-los amb l’experiència. 

Avaluar és decidir i decidim en el camí de la vida per a crèixer com a persones. #mfp #master #barcelona #quartaentrada #avaluació #coavaluació #cthinkeMA

Una foto publicada por Marta GR (@mgrx93) el 29 de Oct de 2016 a la(s) 9:00 PDT

Que son las competencias? saber que es un vehículo, saber manejarlo, saber las normas de circulación y las señales... y poder llegar aun que la carretera esté inundada! #master #mfp #formaciondelprofesorado #cthinkema #camión

Una foto publicada por Maribel Ramón (@mariwellra) el 23 de Oct de 2016 a la(s) 2:31 PDT

Competències i currículum

Zabala i Arnau defineixen les competències de la següent forma:

“Es la capacidad o habilidad de efectuar o hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz en un contexto determinado y para ello es necesario movilizar actitudes, habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma interrelacionada” (Zabala i Arnau, 2009).

Estem parlant d’un gran canvi de visió de la forma d’educar i d’aprendre introduït al sistema educatiu espanyol per la LOE. L’educació per competències dóna major sentit a tot allò que es s’aprèn a classe i fa que romangui mes temps a la memòria dels estudiants, però com tot canvi resulta difícil d’assimilar.

Tot i que aquest sistema implica donar una major atenció a la utilitat d’allò que ensenyem, no suposa deixar de banda coneixements ni processos de memorització, sinó que inclou components al procés d’aprenentatge. Allò que abans s’aprenia metòdicament i sense saber molt bé el perquè, ara ha de ser un coneixement prou sòlid i complet com per saber aplicar-lo a diferents situacions i amb variables noves.

Tot això és molt més costós del que era ensenyar a l’escola tradicional, ja que s'ha d'interrelacionar tots els elements de l’aprenentatge competencial: actituds, destreses i coneixements. Però a més, seguint un currículum preestablert. Si abans d’incloure les competències en el sistema educatiu ja era prou difícil cumplir el currículum, on queda temps per aquest ensenyament per a ser “competent en la vida”?

Imatge de http://www.publicdomainpictures.net/

El currículum és allò que tot professor està obligat a ensenyar a classe, i és cert que s’han de tenir competències en les matèries que s’ensenyen a l’educació secundària, però potser se’n deixen d’assolir moltes en la ofuscació per impartir tot el contingut.

Gairebé tots coincidim en que el currículum és massa extens, i de fet caldria fer-ne una revisió i veure què és allò que continua essent necessari, que ha deixat de ser-ho i que s’hi hauria d’incloure per adaptar-lo a l’actualitat, ja que fa la impressió que pesa molt la tradició, en aquest sentit.

Però hi ha altres opinions, com la de Felipe Zayas al blog ¿El libro de texto es el currículum? que ens ha fet prendre una altra perspectiva del problema. D’una banda, donem per fet que allò que inclouen els llibres de text és el currículum quan de fet sovint van molt més enllà, i de l’altra culpem “al sistema” quan aquest ens dóna la possibilitat de concretar i adequar el currículum. La solució no passa, doncs, per queixar-nos i eludir responsabilitats, sinó que hem d’assumir el paper que se’ns dóna i buscar formes d’aportar el màxim en cada classe als nostres alumnes, planificant d’una forma eficient i ben estudiada tant les classes com les tasques per tal que els alumnes puguin assolir un aprenentatge competencial, complet i basat en el currículum.

Zabala i Arnau, a més a més, ens proposen fer front als currículums sobrecarregats diferenciant entre continguts bàsics imprescindibles i bàsics desitjables, de tal manera que ens assegurem de donar allò imprescindible però també altres continguts útils, si és possible.

El currículum és necessari per a poder superar els diversos estadis educatius, i forma part d’un engranatge molt antic, però que es pot anar millorant i actualitzant peça a peça (introducció a classe de les TIC, de l’educació per competències...), i hem de ser conscients d’allò que podem aportar en aquest procés.

Abans d’aprofundir en aquest tema possiblement totes dues vàrem donar la culpa al “sistema” i creiem que no era possible ensenyar competències en el context actual, i tal vegada ens haguérem excusat en el currículum. Després de llegir i reflexionar-hi, veiem que allò que més ens ho pot impedir és precisament aquesta actitud. Entenent les competències ens adonem de la importància de treballar per formar estudiants competents, i que és cert que el currículum és una pedra enmig del camí, però no un obstacle inesquivable; això sí, ens haurem d’arremangar i anar per feina!