I DESPRÉS DE TOT AIXÒ QUE HEM VIST, QUINES PROFESSORES VOLEM SER?

Totes dues iniciarem el Màster de Formació de Professorat amb la idea de l’escola basada en la nostra pròpia experiència com alumnes, en una època en la que tot i que ja hi havia noves tendències educatives, majoritàriament eren classes magistrals. Hem pogut veure gràcies a l’assignatura de Processos i Contextos Educatius que no és així, sinó que l’educació va més enllà.

Processos i contextos educatius #cthinkeMA #MFP

Una foto publicada por Maribel Ramón (@mariwellra) el 28 de Nov de 2016 a la(s) 4:18 PST

            De tot això que hem pogut veure i que té un gran pes en l’educació d’avui dia destacaríem la importància d’incloure els següents punts i que mai hem d’oblidar d’utilitzar dins l’aula: les TIC, les metodologies innovadores a l’hora d’aprendre, l’aprenentatge basat en competències, i l’ús de l’avaluació com a motor de l’aprenentatge.

            En aquesta assignatura hem conegut de primera mà la importància que tenen les TIC dins l’aula. Hem treballat diverses plataformes i hem vist que cadascuna d’elles ofereix diferents possibilitats que podem aprofitar per a enriquir el procés d’aprenentatge; aquest mateix blog ens ha servit per fer un seguiment del nostre procés d’aprenentatge. De la mateixa manera que aquestes eines són les més importants avui dia, haurem de conèixer les plataformes que sorgeixin i considerar d’incorporar-les a les nostres classes.

            Les competències han d’estar presents dins l’aula, evidentment -i les hem de tenir sempre presents en les programacions d’aula que fem-, però el que hem de tenir ben clar és el tipus d’avaluació que en farem; ha de ser coherent amb allò que ensenyem i tenir una utilitat que vagi més enllà del fet de posar una qualificació numèrica a l’alumne. La nostra intenció és educar a nens i nenes per a que siguin competents en el seu dia a dia i membres d’una societat que, esperem, sigui cada cop millor.

            Com a antigues alumnes d’un sistema educatiu basat en classes magistrals, el que volem no és replicar el que nosaltres hem vist com a alumnes, sinó treballar constantment per millorar l’educació i formar part d’una educació inclusiva de qualitat. Per a aconseguir tot això no només tindrem en compte els elements educatius que s’han mencionat anteriorment sinó que continuarem formant-nos en el món de l’educació i assimilant els nous avanços educatius ja siguin noves metodologies o idees innovadores.

El camí que hem escollit. #mfp #cthinkeMA #eivissa #uib

Una foto publicada por Marta GR (@mgrx93) el 28 de Nov de 2016 a la(s) 4:12 PST

            Seguidament us deixem un Thinglink que resumeix tot això del que hem estat parlant fins ara. Hi podrem veure diversos punts que il·lustren les característiques que ha de tenir un bon docent i que nosaltres mateixes pretenem d’incloure en el nostre dia a dia com a docents d’una educació de qualitat.

NOVES METODOLOGIES: APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES

Parlant d’educació i de cap a on hauríem d’anar en un futur, no es pot deixar de parlar d’escola inclusiva i de com podem ensenyar d’una forma competencial i transversal.

Com molt bé sabem l’escola inclusiva es basa en l’educació a partir del desenvolupament de les competències i tots els alumnes han de tenir la mateixa oportunitat d’avançar. N’hi ha diverses que, segons  Zabala i Arnau, no es poden treballar dins l’aula com a sí mateixes -com serien la competència interpersonal i la competència social- si no es treballen de manera transversal o en una “àrea comú”. Tot i així és molt complicat fer una assignatura que només treballi aquestes disciplines (sobretot pel fet de com està organitzada avui dia el món educatiu). Els autors ens recomanen la incorporació d’una assignatura que coordini l’ensenyament d’aquestes dues en les diverses àrees de l’escola.  A més, per a que tot això funcioni correctament es necessita d’un sistema avaluador individualitzat, per tant és fonamental també un canvi en la forma d’avaluar.

Tot i que aquesta proposta podria ser una opció, també podríem replantejar-nos la metodologia emprada a classe a les assignatures que ja existeixen. Haurem de pensar en canvis que facin possible una escola inclusiva i un treball de les competències molt més transversal i divers, incloent-hi les competències interpersonals i socials i emprant l’avaluació com una eina per a l’aprenentatge.

Imatge: https://c1.staticflickr.com/9/8605/15223336584_3bcf3d1d81_b.jpg

S’han de treballar les diferents competències de forma conjunta i interrelacionada

En aquesta recerca ens topem amb una nova metodologia d’ensenyament molt efectiva i que molts centres educatius estan posant en marxa avui dia fins i tot a Eivissa; es tracta de la metodologia d’aprenentatge basada en projectes (ABP).

Es tracta d’un canvi d’enfocament a l’hora de presentar els conceptes i els temes. Els conceptes no es presenten de forma aïllada, si no contextualitzada en una situació real i a poder ser propera a l’alumne, i relacionat amb altres aprenentatges.

Aquests projectes no només suposen un repte pels alumnes, sinó també pel professorat que ha d’organitzar absolutament tot el que implica fer un projecte. Les variables que hi estan implicades són: les seqüències didàctiques, en les quals s’hi desenvolupen i es treballen les competències, les relacions entre alumnes i professorat-alumnes, l’organització de l’aula que és clau per a un bon ambient de treball i d’afecte entre els alumnes, l’espai i el temps que es dedica a fer cada activitat, ja que sabem que no totes les activitats ens duran el mateix temps ni tots els alumnes li dedicaran el mateix, i l’organització dels continguts i els materials curriculars, que no hem de deixar mai de banda. L’avaluació, com hem dit abans, és molt important en tot aquest procés, perquè no només és el professor qui avalua la feina feta dels alumnes, sinó que també s’avaluen a ells mateixos i entre ells, un procés que els fa treballar la seva capacitat crítica.

En definitiva, tot i que trobem que la proposta de Zabala i Arnau podria ser positiva, creiem que és prioritari canviar la forma en què ensenyem aquells continguts que tenim al currículum, i incorporar metodologies com l’ABP. Tot allò que pretenem que aprenguin els nostres alumnes està relacionat amb altres matèries i coneixements diversos, i per tant no té sentit ensenyar-los de forma aïllada. Hem de relacionar els coneixements però també donar-los les eines per a que els relacionin ells mateixos. L’ABP ens permet també incloure el treball en grup a classe, l’ús de les TIC, i diferents formes d’avaluació, a més de proporcionar un aprenentatge molt més significatiu i evidentment transversal. És una eina molt versàtil i amb possibilitats molt variades i que com a professors podem adaptar a allò que volem que aprenguin.

Aprenentatge basat en projectes: busquem respostes a inquietuts i dubtes! #master #blog #cthinkema #mfp

A photo posted by Maribel Ramón (@mariwellra) on Nov 20, 2016 at 11:26am PST

Totes dues coneixem el sistema d’aprenentatge amb la finalitat única de poder respondre un examen, i sabem que al poc temps ho havíem oblidat. En canvi, quan es tracta d’un tema que ens interessa per algun motiu concret, ho aprenem més fàcilment i ho recordem millor, perquè al cap i a la fi (i segons David Bueno) l’aprenentatge està relacionat amb les emocions. Per tant, totes dues estem decidides a plantejar-nos noves metodologies (possiblement incorporant aprenentatges per projectes) que despertin un major interès i motivació entre els alumnes del que desperta seguir un llibre de text o copiar la explicació que fa el professor a la pissarra. Assumirem el repte “d’emocionar” als nostres alumnes! 

Observació com a mètode d'avaluació

Les competències que ens imparteixen al llarg dels anys a l’escola segurament són les mateixes per a tothom, però el que no és el mateix és la nostra capacitat per aplicar-les en la vida; cadascú s’enfronta de manera diferent a les mateixes situacions.

    Si és veritat que tots som diferents, també haurem de tenir un sistema avaluador que s’adeqüi a les nostres característiques personals. Totes aquestes activitats avaluadores de l’escola ordinària -que ens afirmen si som o no “competents en la vida”-  no es poden aplicar de la mateixa manera a tothom, perquè no tots tenim les mateixes capacitats ni les tenim desenvolupades de la mateixa manera. No tots els animals són capaços de pujar un arbre: el tigre sí que en serà capaç però el peix no té les eines necessàries per a poder superar aquesta prova, simplement pel fet que el seu habitat i la seva constitució són completament divergents al del tigre.

    Les activitats avaluadores que se’ns han imposat des de sempre -les que Zabala i Arnau anomenen “de papel y lápiz”- no demostren el nivell competencial adquirit, sinó la capacitat de memorització que es té. Aquesta capacitat és bona però no suficient per a ser competent en la vida i saber resoldre les situacions-conflictes que ens presenta el dia a dia. Per a poder arribar a “ser algú en la vida” hem de saber de tot: un cop tenim el conflicte davant de nosaltres hem de saber mobilitzar els recursos que tenguem al nostre abast per a poder resoldre’l i aplicar les competències bàsiques -adquirides durant anys- per superar el millor possible aquesta situació.

Imatge d'Emma Gascó i Martín Cúneo. www.flickr.com

    Zabala i Arnau proposen l’avaluació a partir de la observació -no només mitjançant els clàssics exàmens- dels alumnes en situacions que se li puguin presentar fora de l’aula. Aquesta metodologia és la que promou l’escola inclusiva, l’avaluació mitjançant la observació dels alumnes quan es troben fent feines cooperatives o en grup a l’aula, per exemple. Però també s’ha d’avaluar de manera que els alumnes siguin conscients dels seus avanços, i puguin aprendre de la seva pròpia avaluació. Per tant hauran de ser també mètodes oberts i participatius.

    Estem parlant doncs d’una avaluació molt diferent a la tradicional, que de sobte haurà de determinar el grau d’eficiència amb el que s’apliquen les competències en diferents situacions, és a dir, el grau en què han assolit unes competències, però també ha de funcionar com una eina d’aprenentatge.

Nosaltres dues venim d’un sistema en què gairebé sempre se’ns ha avaluat de la forma tradicional, és a dir, amb exàmens i proves escrites amb una nota numèrica. No ens havíem topat mai amb el concepte d’avaluació formadora. Però a arrel de tot allò que diuen Zabala i Arnau, Neus Sanmartí, José Luís Castillo, i segurament molts d’altres, ens hem plantejat quines són les funcions que vertaderament ha de tenir l’avaluació. Tenim ara molt clar que l’avaluació no ha de ser una forma de determinar qui és vàlid i qui no; qui ha memoritzat prou i qui no, sinó que ha d’avaluar les competències adquirides per l’alumne però a més ha de ser un element clau en l’aprenentatge. No només haurem d’avaluar els alumnes, sinó que els haurem d’ensenyar a autoavaluar-se i per tant a ser autònoms.

      D’altra banda, això vol dir que aquesta avaluació que hem de fer com a professors també ha de canviar, haurà de ser orientadora, personalitzada, participativa, diferent de la qualificació tradicional, tal com menciona José Luis Castillo, i per això no ens seran útils els mètodes tradicionals, sinó que haurem de buscar-ne de nous i anar millorant-los amb l’experiència. 

Avaluar és decidir i decidim en el camí de la vida per a crèixer com a persones. #mfp #master #barcelona #quartaentrada #avaluació #coavaluació #cthinkeMA

Una foto publicada por Marta GR (@mgrx93) el 29 de Oct de 2016 a la(s) 9:00 PDT

Que son las competencias? saber que es un vehículo, saber manejarlo, saber las normas de circulación y las señales... y poder llegar aun que la carretera esté inundada! #master #mfp #formaciondelprofesorado #cthinkema #camión

Una foto publicada por Maribel Ramón (@mariwellra) el 23 de Oct de 2016 a la(s) 2:31 PDT

Competències i currículum

Zabala i Arnau defineixen les competències de la següent forma:

“Es la capacidad o habilidad de efectuar o hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz en un contexto determinado y para ello es necesario movilizar actitudes, habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma interrelacionada” (Zabala i Arnau, 2009).

Estem parlant d’un gran canvi de visió de la forma d’educar i d’aprendre introduït al sistema educatiu espanyol per la LOE. L’educació per competències dóna major sentit a tot allò que es s’aprèn a classe i fa que romangui mes temps a la memòria dels estudiants, però com tot canvi resulta difícil d’assimilar.

Tot i que aquest sistema implica donar una major atenció a la utilitat d’allò que ensenyem, no suposa deixar de banda coneixements ni processos de memorització, sinó que inclou components al procés d’aprenentatge. Allò que abans s’aprenia metòdicament i sense saber molt bé el perquè, ara ha de ser un coneixement prou sòlid i complet com per saber aplicar-lo a diferents situacions i amb variables noves.

Tot això és molt més costós del que era ensenyar a l’escola tradicional, ja que s'ha d'interrelacionar tots els elements de l’aprenentatge competencial: actituds, destreses i coneixements. Però a més, seguint un currículum preestablert. Si abans d’incloure les competències en el sistema educatiu ja era prou difícil cumplir el currículum, on queda temps per aquest ensenyament per a ser “competent en la vida”?

Imatge de http://www.publicdomainpictures.net/

El currículum és allò que tot professor està obligat a ensenyar a classe, i és cert que s’han de tenir competències en les matèries que s’ensenyen a l’educació secundària, però potser se’n deixen d’assolir moltes en la ofuscació per impartir tot el contingut.

Gairebé tots coincidim en que el currículum és massa extens, i de fet caldria fer-ne una revisió i veure què és allò que continua essent necessari, que ha deixat de ser-ho i que s’hi hauria d’incloure per adaptar-lo a l’actualitat, ja que fa la impressió que pesa molt la tradició, en aquest sentit.

Però hi ha altres opinions, com la de Felipe Zayas al blog ¿El libro de texto es el currículum? que ens ha fet prendre una altra perspectiva del problema. D’una banda, donem per fet que allò que inclouen els llibres de text és el currículum quan de fet sovint van molt més enllà, i de l’altra culpem “al sistema” quan aquest ens dóna la possibilitat de concretar i adequar el currículum. La solució no passa, doncs, per queixar-nos i eludir responsabilitats, sinó que hem d’assumir el paper que se’ns dóna i buscar formes d’aportar el màxim en cada classe als nostres alumnes, planificant d’una forma eficient i ben estudiada tant les classes com les tasques per tal que els alumnes puguin assolir un aprenentatge competencial, complet i basat en el currículum.

Zabala i Arnau, a més a més, ens proposen fer front als currículums sobrecarregats diferenciant entre continguts bàsics imprescindibles i bàsics desitjables, de tal manera que ens assegurem de donar allò imprescindible però també altres continguts útils, si és possible.

El currículum és necessari per a poder superar els diversos estadis educatius, i forma part d’un engranatge molt antic, però que es pot anar millorant i actualitzant peça a peça (introducció a classe de les TIC, de l’educació per competències...), i hem de ser conscients d’allò que podem aportar en aquest procés.

Abans d’aprofundir en aquest tema possiblement totes dues vàrem donar la culpa al “sistema” i creiem que no era possible ensenyar competències en el context actual, i tal vegada ens haguérem excusat en el currículum. Després de llegir i reflexionar-hi, veiem que allò que més ens ho pot impedir és precisament aquesta actitud. Entenent les competències ens adonem de la importància de treballar per formar estudiants competents, i que és cert que el currículum és una pedra enmig del camí, però no un obstacle inesquivable; això sí, ens haurem d’arremangar i anar per feina!

Innovacions educatives

Perquè anàvem a l’escola i a l’institut?  Perquè hi van totes les persones des que això és possible? Molts nens fan aquesta mateixa pregunta als seus pares, i tal vegada heu escoltat aquella resposta d’ “Has d’anar a escola per arribar a ser algú en la vida”. Potser aquestes mares ho diuen pensant que el seu fill arribi a ser advocat o metge, però tal vegada no sigui una resposta errada del tot; tots tenim clar que la finalitat del sistema educatiu es fer persones competents, capaç de desenvolupar-se en la societat i “ser algú”.

Essent així, l’ensenyament haurà de ser flexible i adaptar-se a la canviant societat, i en aquest aspecte ens topem irremeiablement amb les TIC. Ens agradi o no, les TIC han canviat completament tot allò que ens envolta, i haurem de ser capaços d’incorporar-les en el nostre sac de “coses per a ser algú en la vida”.

El concepte actual d’educació, així com la necessitat d’incorporar-hi les TIC, exigeixen necessàriament un canvi profund en el sistema educatiu. Aquest canvi passa per totes les parts (recursos materials a l’aula, planificació de les assignatures i classes, continguts...) però l’esglaó clau en aquest canvi és el professor. Si el professor té clar que la seva funció passa per aconseguir que l’alumne sàpigui conèixer, sàpigui fer, sàpigui ser i sàpigui conviure, tal com mencionen Zabala i Arnau (Zabala i Arnau (2009)) i accepti que això inclou l’ús de les TIC, el model educatiu canviarà, perquè canvia la forma d’ensenyar i d’aprendre.

Existeix una gran diferència entre “he après els passos a seguir per a fer una placa base” i “he après a fer una placa base”. Tal vegada, a part de construir alumnes competents, no seria fins i tot més fàcil que un alumne estigui motivat i interessat per les classes si aprèn fent-ho? Personalment opinem que és més fàcil que un alumne aprengui a fer quelcom a partir de la pràctica que no si només se li ensenya la teiria. És a dir, és més fàcil imaginar que un alumne explica emocionat als seus pares que ha construït una placa base a classe que no que li hagin explicat els passos que s’han de seguir per fer-ho. Així doncs, està en les mans del professor decidir si impartirà aquesta classe de manera teòrica o pràctica, i en tot cas serà ell qui decideixi si els alumnes seran els encarregats de buscar informació i material complementari amb l'ajuda de les TIC o serà el professor mateix que els proporcioni aquesta informació per medis tradicionals (fotocopies, llibres...). Aquest és el rol que té el professor, que ha de tractar de situar-se sempre en el centre del TPACK.

Imatge extreta de Wikimedia Coomons

El TPACK és l’esquema de com ha de ser un professor, és a dir, ha de conèixer la seva àrea, ha de tenir un coneixement pedagògic per a poder ensenyar allò en que s’ha especialitzat i tenir bon tracte amb els alumnes i a més, avui dia, és molt important tenir un coneixement tecnològic.

Un alumne al que se li ofereixen aquests recursos, tot i que no estudiï per a advocat o metge, segur que arribarà a ser un individu competent en la societat, a ser algú en la vida.

Com a futures profes, haurem de tenir una bona relació amb les TIC!! #cthinkema #TIC #usbport #eivissa #USB #neck #maquillaje #shorthair

Una foto publicada por Marta GR (@mgrx93) el 10 de Oct de 2016 a la(s) 7:33 PDT

Presentació

Benvinguts a El Gat de Cheshire i el seu somriure!!

Aquest blog està destinat a l’assignatura de Processos i Contextos Educatius que forma part del Màster en Formació del Professorat.

Nosaltres som dues estudiants del Màster a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Na Maribel té 22 anys, és graduada en Conservació i Restauració de Bens Culturals a la Universitat Politècnica de València (UPV), viu al camp i està enamorada del seu ca i gat, en Tom i na Nora. Na Marta té 22 anys, és graduada en Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), també viu al camp i té un gat adorable que es diu Mike Wasowski.

A partir del nostre amor als gats podeu entendre el perquè del nom del nostre blog, El Gat de Cheshire. Hem decidit aquest nom, també, perquè és un dels personatges d’Alicia en el País de les Meravelles (pel·lícula que ens encanta, no només per la banda literària sinó també pel caire artístic i imaginatiu).

Amb aquest blog ens endinsarem en el món de l’educació des d’unes noves perspectives gairebé desconegudes.

Us convidem a fer un cop d’ull a aquest fantàstic blog i a dir-hi la vostra sempre que us vingui de gust!! 

Ilustració de John Tenniel, 1871

Encáustica y papel sobre tabla #cat #encáustica #pintura #cuadro #painting #aliceinwonderland #aliciaenelpaisdelasmaravillas #artwork #art #colour #blueyes #teeth #magiccat

Una foto publicada por Maribel Ramón (@mariwellra) el 22 de Feb de 2016 a la(s) 11:38 PST

Pintura de Maribel Ramón (@mariwellra)